El puente invisible

París l’esperava, i allà el jove freqüentaria la millor escola d’arquitectura de l’època. Andras portava a la butxaca una carta, sense saber encara que aquells pocs folis el portarien a conéixer Klara, una dona fràgil i bella, que mirava el món amb ulls tristos i dirigia una escola de ballet clàssic. Després d’uns mesos de dubtes i recels, la seua història d’amor començava a tenir cos, però per què de sobte tant dolor en el rostre de Klara?, Per què tant silenci fosc? En la Història, en aquest malson feta de creus gamades i filferros que va marcar el segle XX, va haver de buscar les respostes…

De la petita vila hongaresa de Konyár als carrers de París, de la música dolça de la rue de Sevigné als camps de concentració, de la passió a la tortura, les distàncies de vegades semblen insalvables, però les ganes de viure i el talent tendeixen ponts invisibles que ens porten allà on la vida encara té sentit i el futur ens està esperant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *