Als quaranta anys, Solène ho ha sacrificat tot per la seua carrera com a advocada: els seus somnis, els seus amics i els seus amors, fins que un dia s’esfondra i se sumeix en una profunda depressió. Per a ajudar-la a recuperar-se, el seu metge li aconsella que faça tasques de voluntariat. Poc convençuda, Solène troba per internet un anunci que desperta la seua curiositat i decideix interessar-se per ell. Enviada a una llar per a dones amb greu risc d’exclusió social, té problemes per a relacionar-se amb les residents, que es mostren distants i esquives; però a poc a poc anirà guanyant la seua confiança i descobrirà fins a quin punt desitja estar tan viva com elles.
Un segle abans, Blanche Peyron lliura un combat. Comandant de l’Exèrcit de Salvació a França, abriga el somni d’oferir un sostre a totes les excloses de la societat. Amb aqueixa fi, en 1925 comença a recaptar els fons necessaris per a comprar un hotel monumental, i un any després el Palau de la Dona obri les seues portes.
El Palau de la Dona existeix i Las vencedoras ens convida a entrar en ell per a descobrir la dura realitat dels seus habitants. Amb el mateix estil de la trena, Laetitia Colombani borda un emotiu cant a la força de les dones que ens parla de pèrdues i sofriments, de bondat i fraternitat, que ens sedueix per la seua empatia i ens acosta vívidament a la tràgica existència d’aqueixes persones invisibles per a la societat.