750 ANIVERSARI DE LA CARTA POBLA DE L'ALCÚDIA (1252-2002) L'any 2002 es complira el 750 aniversari de l'atorgament de la Carta Pobla de l'Alcúdia, un dels esdeveniments capitals de la nostra historia. Amb aquest document els alcudiencs vam naixer com a poble i ens vam incorporar a la civilització cristiana occidental. Amb tot, és cert que l'Alcúdia ja existia abans de 1252. L'excel lent situació geogra fica del nostre poble va condicionar que les nostres terres foren ocupades pels ibers, els romans i els musulmans; pero és a partir del 17 de gener de 1252 quan els protagonistes de la historia de la nostra vila som els successors d'aquells primers pobladors cristians que vingueren a establir-se a l'antiga alqueria musulmana. La conquesta cristiana del regne musulmh de Valencia hem de situar-la dins áe la gran áesintegració política en que es va veure submergit Al-Andalus sota el domini dels almohades. A més hem de destacar, com a element fonamental que agreuja la crisi, l'absencia al nord d'Africa d'un moviment de caracter religiós que aconseguira unir els diversos regnes de taifes peninsulars(1). Els regnes cristians hispànics, davant la debilitat almohade, no desaprofitaran l'ocasió. Així, les parts integrants de la Corona d'Aragó es van camprometre a les Corts de Montzó de 1236 a declarar una croada per ocupar el re ne musulm a de Valencia. El monarca catalanoaragonés, Jaume I s'apassiona per l'empresa, encoratjat en bona mesura per l'entusiasme del noble aragonés Blasco d'Alagón, el qual feia veure al rei que, després de les Balears, calia la conquesta de Valencia. Blasco, que coneixia el territori a conquerir, es mostrava incansable a referir al monarca les excel-lencies de les terres valencianes. Per tal d'atraure cavallers croats a l'empresa conqueridora, a partir del 5 de febrer de 1237, Jaume I va aconseguir del papa Gregori IX diverses butIles, per les quals el pontífex concedia les mateixes indulgencies als qui anaren a la conquesta de Valencia i als qui anaren a alliberar Jerusalem. Un dels cavallers que acudiren a la croada fou Pere de Montagut. Podem entreveure alguns dels trets de la seua apassionant personalitat llegint el seu testament datat el 15 de febrer de 1255(2). Pere era originari de la regió de Basc onia, denominació geografica que feia referencia al territori antigament poblat pels vascons, localitzat entre els rius Ga llego i Egai i que arribava fins a la Rioja, la vall del Jalón i el nord d'Aragó. Les possessions dels Montagut a Basco nia eren les terres i fortaleses de Montagut, Fresneda i Montinelos. Hem de destacar l'estreta relació que Pere de Montagut va tenir amb el poderós orde militar del Temple, al qual va concedir abundants donacions, a més d'ordenar la seua sepultura a la casa de dit orde a Valencia. Els templers, juntament amb els cavallers de Calatrava i de Sant Joan áe l'Hospital foren els tres ordes militars més representatius de la conquesta de Valencia. Segons diu el Llibre del Repartiment, Pere de Montagut era germa del bisbe de Saragossa. Coneixem, igualment, les estretes relacions d'aquell amb el bisbe de Valencia, Andreu d'Albalat, al qual va nomenar marmessor de les seues ú ltirnes voluntats. Pere es va casar amb Comdor, amb qui va tenir quatre fills: Pelegrí, Bernat, Pere i una filla de qui desconeixem el nom. Pero, igualment, va reconéixer tres fills bastards: Miquel, Maria i Guillem. La vida de Pere de Montagut va abundar en esdeveniments violents, tal com corresponia a un guerrer medieval, entre els quals es troben incendis, violacions, robatoris etc. Els seus dominis territorials arribaren a conformar grans extensions. A més de les citades possessions a Basconia, era senyor de l'alqueria de Marchena al terme de Lorca, posseTa terres a Aragó i a Vale ncia. Jaume I li havia concedit importants senyorius. El monarca, abans de la presa de Valencia, va premiar els serveis prestats a la Corona per Pere de Montagut amb les alqueries de Carlet i Alfarb, el 5 de juny de 1238. El document original diu: A Pere de Montagut, germa del bisbe de Saragossa, les alqueries (de Serra), Carlet i d'Alfaró, que estan en /a Vall d'Alcala, i les cases d'Aly Alpegui, amb forns i molins. 5 de juny de 1238(3). Dins del terme de Carlet estaven incloses les alqueries de l'Alcúdia (de l'arab Al-kudiya, "el turó") Benahahib i Batalla, aquestes dues últimes ja desaparegudes. El senyoriu valencia de Pere de Montagut restava així inclos dins la comarca natural de la Ribera del Xúquer, prop d'Alzira, (plaqa forta important), i enclavat dins d'una area propicia a l'assentament huma i amb bona productivitat economica. La conquesta cristiana de Valencia va significar la implantació als nous territoris ocupats de l'anomenat feudalisme d'irnportació(4J, sistema que va imposar un ordre sociopolític feudal als musulmans sotmesos, els quals desconeixien el que era el feudalisme. Els dos protagonistes d'una primera etapa de la repoblació foren el poble musulma i les forces cristianes vencedores. En aquesta etapa es va seguir una política de tolerancia respecte l'Islam, en part forqada per la necessitat de mantenir en explotació les terres conquerides. Una gran part de la població musulmana va acceptar la rendició mitjansant la signatura de pactes, que permeteren la seua permanencia i la conservació de les seues cases i terres. Aquells musulmans que s'hi resistiren foren expulsats(5). En la Carta Pobla de l'Alcúdia trobem una referencia a l'epoca anterior a la repoblació cristiana, pero immediatament posterior a la conquesta. Durant aquest temps l'Alcúdia va romandre poblada de musulmans que havien pactat amb Pere de Montagut la seua permanencia. El senyor, per la seua part, ja s'havia reservat un conjunt de terres al costat del castell, la denominada reserva senyorial. Igualment, en fer la repoblació de les alqueries de Carlet, l'efectua conservant omnibus terminis et iuris suis sicut tempore sarracenorum melius et plenius habere consueverunt(6) . L'any 1241 l'Alc údia estava poblada per musulmans i Pere de Montagut va acordar amb el bisbe de València satisfer el delme a l'Esglé sia, tant el dels fruits áe l'Alcúdia com de Carlet i Alfarb(7). Vora el 1243 la frontera amb els territoris de l'Islam no redu'its va restar establerta al riu Xúquer, a l'altura d'Alzira. Cap a l'est les hosts cristianes aviat ocuparen Cullera, pero a l'oest d'Alzira restava sense conquistar Tous amb el seu poderós castell i el seu annex de Terrabona, ambdós dependents de l'alcaid musulma de Xativa(8). Els musulmans de Tous i Terrabona no dubtaren a organitzar continus atacs contra les forces cristianes(9). No obstant aixo, fou la rebel lió musulmana encapçalada per AI-Azraq, iniciada el 1247, la que va forçar un canvi fonamental en l'organització del poblament. La derrota d'aquesta sublevació el 1248 va tindre un efecte decisiu en la zona d'Alzira, tant en la demografia com en l'estructura de la propietat(10). En efecte, des d'abril de 1248 es va produir un exode incessant de la població musulmana, motivat pel decret d'expulsió promulgat pel rei Jaume I. Amb aquest fet, el moviment repoblador es va veure afavorit perque calia reemplaçar, com més aviat millor, la població exiliada(11). Els musulmans de l'Alcúdia que, presumiblement, havien participat en la rebel lió foren foragitats de les seues terres, Pere de Montagut va haver á'emprendre la tasca repobladora, tractant de fer arribar-hi pobladors cristians. Els primers a establir-se a les alqueries de Carlet foren Pere Siest i Domenec d'Araost. L'ocupació musulmana de les terres valencianes s'havia vist assegurada per l'existencia de castells i d'unes disperses i no molt grans entitats de població rural, denominades alqueries. D'una ciutat més o menys important depenien uns castells i un conjunt d'alqueries depenentsal seu torn d'aquests(12). L'alqueria era l'habitacle d'un grup clanic dedicat a l'explotació de la terra i que no estava limitat per cap frontera fixa. D'altra banda, el castell musulma tenia el caracter d'element de guarda i vigilancia de les vies de comunicació, en el qual la població buscava refugi en cas de perill. L'alqueria musulmana va constituir un espai social poc comprensible per als conqueridors cristians. Aquests acostumaven a fixar límits als dominis jurisdiccionals i pretenien identificar cada territori amb el seu corresponent propietari. Quan els cristians substituIren els pobladors musulmans de les alqueries, aquestes es constituïren en les unitats bhsiques sociogeografiques del paisatge huma valencia; esdevingueren comunitats de camperols lliures propietaris de les seues cases i terres(13). Els conqueridors cristians aplicaren el nom d'alqueria a "tots els poblats rurals als quals no reconeixien la qualitat de castell o de vila, és a dir, a tots els que depenien d'un centre fortificat i formaven part del seu terme. El fet que algunes d'elles podien haver sigut fortificades o tenir una torre no pareix haver influ'it en la seua denominació "(14). Els nous governants consideraven que l'ocupació de la terra havia de realitzar-se per unitats familiars no claniques, d'aquesta manera alqueries que durant l'ocupació musulmana no havien estat dividides, els cristians les parcel laren segons el seu criteri(15). Així mateix, en ser considerats els castells en la societat cristiana elements clau del control feudal, centres administratius o de defensa, els antics hisn o fortaleses musulmanes es convertiren en fortaleses reials o senyorials(16). Si l'alqueria es va convertir en la unitat basica de l'administració civil, la parroquia es va constituir en la unitat de l'organització eclesiastica. A l'Alcúdia, la mesquita musulmana es va transformar en temple cristia sota el patronat de Sant Andreu per voluntat de Pere de Campolo, rector de l'església de dit apostol a la ciutat de Valencia i que va actuar com a intermediari en la repoblació alcudienca. A més, Pere de Montagut va fundar una capella al castell de l'Alcúdia sota l'advocació de Maria Immaculada, i sembrava així la llavor de la gran devoci6 dels alcudiencs a la Mare de Déu(17). Després de l'expulsió dels musulmans de les alqueries de Carlet, Pere de Montagut es va veure en la necessitat de trobar pobladors cristians per a repoblar aquestes terres. Va encarregar l'empresa repobladora a un clergue, Joan de Campolo, amic seu i rector de l'església de Sant Andreu de València, el qual s'encarregaria d'establir amb els repobladors les condicions de l'establiment. Hem indicat l'existencia d'uns pobladors arribats abans de gener de 1252 (Pere Siest i Domenec Araost) als quals se'Is exceptuà de les condicions de la Carta Pobla. La divisió del territori fou realitzada pel lokator (Joan de Campolo) amb el consentiment de Pere Mir, el primer nom de la llista de repobladors, i Pujalt, tal vegada també un poblador més antic(18). El dia 17 de gener de 1252 es va atorgar la Carta de Població de l'alqueria de l'Alcúdia. Aquests documents establien les condicions sota les quals el senyor d'un territori el donava a poblar a un grup de nous habitants cristians. La Carta de Població es constitui'a aixi com l'instrument juridic a través del qual es va dur a terme la repoblació. És, en detinitiva, l'acta de naixement de l'Alcúdia dins de la civilització cristiana occidental. Els pobladors hi acudiren de diverses parts dels territoris de la Corona d'Aragó amb el propdsit de construir una societat nova i crear la seua prdpia histdria totalment diferenciada del món islamic(19). La Carta Pobla de l'Alcúdia s'inicia amb la declaració de Pere de Montagut de la motivació última que el mou a poblar les seues alqueries de l'Alcúdia, Benahabib i Batalla, i que no és altra que la de reduir a la religió cristiana aquestes tres alqueries per a major gldria de Déu i augment de la fe catolica. El total de pobladors que hi acudiren era de 54, la gran majoria d'ells procedents segurament de l'ambit de la Corona d'Aragó(20). El senyor continuava reservant-se per a la seua explotació directa el conjunt de terres al voltant del castell(21), a la partida denominada actualment "El Castellet", amb una quantitat total de fanecades de 469(22). Primerament, el senyor havia de lliurar als pobladors cases on habitar i terres per a desenvolupar el seu treball. Cada poblador va rebre una casa i 4 jova6es de terra (144 fanecades), de les quals dues serien de regadiu i altres dues de sec a. A més, el senyor va concedir 72 fanecades al conjunt de pobladors per a horts, i les va concedir franques, sense haber de pagar res(23). L'elevat nombre de fanecades rebudes per cada poblador estava en funció de les tecniques de conreu extensives. Tant al regadiu com al seca predominaven el blat i la vinya. Les cases i terres eren cedides amb drets d'aigua i amb plena facultat de poder vendre-les i donar-les a qui volgueren, a excepció de cavallers i eclesiastics. El cens que els pobladors pagarien per la casa i terres rebudes seria de 20 sous i una gallina per Nadal. És un cens que no sembla abusiu, encara que per al camperol suposa "la necessaria comercialització dels excedents al mercat local o al de la vila propera més important, Alzira, per fer efectiva la contribució"(24). A més, havien de satisfer el delme i la primicia al capítol de la Seu de Valencia. El senyor els concedia igualment, i sense que per aixo hagueren de pagar cap cens, les pastures o herbat es, llenyes i cacera, elements complementaris de l'economia camperola. El senyor rebria per entrada de l'establiment 540 sous, és a dir 10 sous per cada poblador, com a compensació per totes les franqueses i exempcions concedides. Entre els drets que es reservava el senyor, en primer lloc destacava el monopoli de forns i molins, que constitu'ien elements essencials en l'economia agraria medieval, per la utilització dels quals els vassalls estaven obligats a lliurar al senyor un cens en diners o en especie. Amb l'enfiteusi, el senyor es reservava el domini eminent sobre el territori i en cedia el domini útil als camperols. Aquests estaven obligats a satisfer al senyor, en concepte de la venda i particions de terres i cases entre ells, una part de l'import, el denominat dret de llutsme que a l'Alcúdia s'establí en un 5%. No obstant aixo, va eximir-los-en del dret de fadiga, que consistia en la prelació del senyor respecte d'un tercer en una venda, Pere de Montagut els hi va eximir. Per l'host i cavalcada, els vassalls restaren obligats a integrar-se en les expedicions militars del senyor. I, finalment, Pere de Montagut es va reservar la jurisdicció civil i criminal, encara que va permetre que els pobladors elegiren un justicia per a jutjar tant les causes civils com les criminals. La Carta Pobla de l'Alcúdia va tindre una vigencia llarga, fins a 1711, any en quk, amb la signatura d'un nou establiment entre senyor i vassalls, va ser derogada. 1 P. López Elum, "La Conquesta". Historia del Pais Valencia. Vol. Il, pp. 57-59. 2 Sobre Pere de Montagut, vegeu V. Vallés Borras, L'Alcúdia i el Resalany, señorío de los Montagut, l'Alcúdia, 1983, pp. 34-40. 3 Llibre del Repartiment de Valencia. Edici6 dirigida per Antoni Ferrando. Paterna, 1978. Assento 325. 4 T.F. Glick, "L'Alta Edat Mitjana". Historia del País Valencia. Valencia, 1992, p. 73. 5 Vegeu J. Sánchez Adell, "Las Cartas Pueblas de Castellón". En torno al 750 Aniversario. Vol. Il, 1989, p. 196. 6 Vegeu A. Furi6- F. García, La Carta de Població de L'Alcúdia (1252). Premi l'Alcúdia d'Assaig 1981. Inedit. 7 Vegeu R.I. Burns, Colonialisme medieval. Val6ncia, 1987, p. 159. 8 Vegeu P. Guichard, "La conquista militar i la estructuración política del Reino". Nuestra Historia, Vol. 3 (1980), p. 21. 9 M. Sanchis Guarner, "Epoca Musulmana". Historia del País Valencia, Barcelona 1975, p. 329. 10 Sobre aquest impacte a Alzira, vegeu T. Peris Albentosa, "Evoluci6 patrimonial i conflictivitat social. L'exemple de la comunitat mudejar-morisca a Alzira (1242-1614)". Sharq AI-Andalus, 8 (1991), p. 164. I 1 T. Glick, "L'Alta Edat...", p. 74. 12 J. Sánchez Adell, "Las Cartas Pueblas...", p. 194. 13 P. Guichard-A. Bazzana, "La sociedad musulmana valenciana en vísperas de la conquista cristiana". JAiestra Historia. Vol. Il, p. 270. 14 Ibidem, p. 270. 15 Vegeu T.F. Glick, "L'Alta Edat...", p. 77. 16 Ibidem, p. 78. 16 Ibidem, p. 78. 17 Vegeu V. Vallés Borras, V Centenario. Fundación de la capilla de la Virgen del Oreto. L'Alcúdia 1492-I992. L'Alcúdia 1992, p. 25. 18 Vegeu A. Furió-F. Garcia, La Carta de Població ... 19 R.l. Burns, Moros, cristians i jueus en el Regne croat de Valencia. Valencia, 1987, p. 31. 20 Segons A. Furi6 i F. Garcia, la immensa majoria dels pobladors procedirien del Principat de Catalunya, fins i tot s'atreveixen a localitzar el seu origen a l'Empordh, si s'ha de jutjar (segons dits autors) per la pres6ncia de cognoms encapçalats per l'article salat ."sa". 21 El desaparegut castell de l'Alcúdia s'alçava davant l'entrada del cementiri actual. 22 Ha cridat l'atenci6 dels historiadors la presència d'aquesta important reserva senyorial a l'Alcúdia, quan el més normal era que fos quasi inexistent. Sobre aquest tema sabem que, encara que la Carta Pobla no ho especifica, els vassalls de l'Alcúdia havien de satisfer al senyor el denominat dret de "jova", que consistia en l'obligació feudal imposada a un camperol de llaurar la terra senyorial durant un dia amb un parell de mules o bous. D'aquesta manera la reserva senyorial dels Montagut seria treballada de franc pels alcudiencs, els quals no aconseguiren deslliurar-se d'aquesta servitud fins a l'any 1399. (Vegeu V. Vallés Borras, "El dret de jova al senyoriu de l'Alcúdia". Programa de Festes Majors l988, pp. 157-160). 23 A. Furi6 i F. Garcia, afirmen que el total de les jovades entregades a cada poblador fou de sis, ja que estimen que les dues jovades per a horts foren entregades no al total de pobladors sinó a cadascun. Pensem que el document és clar quan afirma que detis etiam eis et asignetis inter omnes duas iovatas terre pro ortis. 24 A. Furió- F. Garcia, La Carta de Poólació...