Web municipal del poble de l'Alcúdia

Atenció! Aquesta web utilitza cookies per a millorar l'experiència de l'usuari.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vosté accepta el seu ús. LLegir més

Accepte

POLÍTICA DE COOKIES


QUÈ ÉS UNA COOKIE? Una cookie és un xicotet arxiu que s'emmagatzema en l'ordinador de l'usuari i ens permet reconèixer-lo. No és més que un identificador únic en forma de fitxer de text que alguns servidors remeten al dispositiu de l'usuari, per a registrar informació sobre el que hem estat fent per les seues pàgines, permetent així millorar la qualitat i seguretat de la pàgina web. Posseeixen una data de caducitat, que pot oscil·lar des del temps que dure la sessió, fins a una data futura especificada a partir de la qual deixen de ser operatives.

Les cookies són essencials per al funcionament d'internet, aportant molts avantatges en prestació de serveis interactius, facilitant-li la navegació i la usabilidad en la nostra web.

PER A QUÈ USEM COOKIES?

A continuació publiquem una relació de les cookies utilitzades en la nostra web distingint:
Les cookies estrictament necessàries, com per exemple aquelles que servisquen per a permetre una correcta navegació o les que permeten el pagament de béns o serveis sol·licitats per l'usuari.
Les cookies de tercers: com per exemple les utilitzades per xarxes socials
Les cookies analítiques amb propòsits de manteniment periòdic per a garantir el millor servei possible a l'usuari.

QUINES COOKIES ES VAN A INSTAL·LAR?



COOKIES ESTRICTAMENT NECESSÀRIES
Nom de cookie Propòsit 
frontend Garanteix que la sessió de l'usuari es manté. Aquesta cookie es destrueix en finalitzar la visita de l'usuari *store Emmagatzema l'idioma en el qual s'està accedint

COOKIES ANALITICAS

Nom de cookie Propòsit Política de privadesa
_utma Google Analytics - Aquestes cookies proporcionen informació anònima que ens indica quantes persones han visitat nostra web, en quin moment i quines pàgines. Política de privadesa
Ús de cookies
_utmb
_utmc
_utmz

COOKIES XARXES SOCIALS
Aquelles que utilitzen facebook, twitter, g+.... que s'instal·len per a reconèixer a l'usuari. Veure en les pàgines oficials corresponents

GESTIÓ DE COOKIES
Molts navegadors permeten activar una manera privada mitjançant el qual les cookies s'esborren sempre després de la seua visita. Depenent de cada navegador aquesta manera privada pot tenir diferents noms:

Internet Explorer 8 i superior: InPrivate
Opera 10.5 i superior: Navegació Privada
Google Chrome 10 i superior: Incògnit
Firefox 3.5 i superior: Navegació Privada

Què ocorre si es deshabiliten les cookies?

En el cas de bloquejar o no acceptar la instal·lació de cookies és possible que certs serveis oferits pel nostre lloc web que necessiten el seu ús queden deshabilitats i, per tant, no estiguen disponibles per a vostè pel que no podrà aprofitar per complet tot el que la nostra web i aplicacions li ofereixen. És possible també que la qualitat de funcionament de la pàgina web puga disminuir. 

Actualitzacions en la Política de Cookies

Aquest portal pot modificar aquesta Política de Cookies en funció d'exigències legislatives, reglamentàries, o amb la finalitat d'adaptar aquesta política a les instruccions dictades per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, per la qual cosa s'aconsella als usuaris que la visiten periòdicament.

Vinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo Slider
El Convent: Restes de l'antic temple del convent de Sant Pere d'Alcàntara. Bastit en l'any 1743.
Rotonda del monument a la música.
LLar dels jubilats i Centre Enric Valor.
Parc de la Potable.
Parc de la Fira Gastronòmica.
Parc de Nieder Olm.
Parc de la Diputació.
Església. Temple parroquial Sant Andreu Apòstol.
Rotonda de l'olivera bimil·lenària.
Centre peatonal del poble.
Casa de la Cultura: Edifici modern i singular,d'aspecte monacal, inaugurat l'any 1987 el qual constitueix un dels punts més vitals de la vida alcudienca i comarcal.
La Mota: Aqüeducte construït l'any 1842. Pren el nom de la sénia ubicada dins la séquia reial d'on rep l'aigua per al reg de gran part de les terres del terme.
Corral de Rafel.
Sénia de la séquia reial del Xúquer: Any 1842. Joan Bautista Osca aconsegueix que s'instal·len dues sénies a la séquia reial del Xúquer, les quals amplien considerablement el regadiu alcudienc.
Hort de Manus: Any 1600. Antic convent de Santa Bàrbara.
Piscina coberta municipal.
Instal·lacions esportives de l'Alcúdia.
Edifici d'atenció de serveis socials.
Home

Carta Pobla




MÉS DE 760 ANYS DE LA CARTA POBLA DE L'ALCÚDIA (1252)


Amb aquest document els alcudiencs vam nàixer com a poble i ens vam incorporar a la civilització cristiana occidental. Amb tot, és cert que l'Alcúdia ja existia abans de 1252. L'excel lent situació geogràfica del nostre poble va condicionar que les nostres terres foren ocupades pels ibers, els romans i els musulmans; però és a partir del 17 de gener de 1252 quan els protagonistes de la història de la nostra vila som els successors d'aquells primers pobladors cristians que vingueren a establir-se a l'antiga alqueria musulmana.
La conquesta cristiana del regne musulmà de València hem de situar-la dins de la gran desintegració política en què es va veure submergit Al-Andalus sota el domini dels almohades. A més hem de destacar, com a element fonamental que agreuja la crisi, l'absència al nord d'Africa d'un moviment de caràcter religiós que aconseguira unir els diversos regnes de taifes peninsulars(1).

Els regnes cristians hispànics, davant la debilitat almohade, no desaprofitaran l'ocasió. Així, les parts integrants de la Corona d'Aragó es van comprometre a les Corts de Montzó de 1236 a declarar una croada per ocupar el regne musulmà de València. El monarca catalanoaragonés, Jaume I s'apassionà per l'empresa, encoratjat en bona mesura per l'entusiasme del noble aragonés Blasco d'Alagón, el qual feia veure al rei que, després de les Balears, calia la conquesta de València. Blasco, que coneixia el territori a conquerir, es mostrava incansable a referir al monarca les excel·lencies de les terres valencianes.

Per tal d'atraure cavallers croats a l'empresa conqueridora, a partir del 5 de febrer de 1237, Jaume I va aconseguir del papa Gregori IX diverses butles, per les quals el pontífex concedia les mateixes indulgencies als qui anaren a la conquesta de València i als qui anaren a alliberar Jerusalem.

Un dels cavallers que acudiren a la croada fou Pere de Montagut. Podem entreveure alguns dels trets de la seua apassionant personalitat llegint el seu testament datat el 15 de febrer de 1255(2). Pere era originari de la regió de Bascònia, denominació geogràfica que feia referencia al territori antigament poblat pels vascons, localitzat entre els rius Gallego i Egai i que arribava fins a la Rioja, la vall del Jalón i el nord d'Aragó. Les possessions dels Montagut a Bascònia eren les terres i fortaleses de Montagut, Fresneda i Montinelos. Hem de destacar l'estreta relació que Pere de Montagut va tenir amb el poderós orde militar del Temple, al qual va concedir abundants donacions, a més d'ordenar la seua sepultura a la casa de ditorde a València. Els templers, juntament amb els cavallers de Calatrava i de Sant Joan de l'Hospital foren els tres ordes militars més representatius de la conquesta de València.

Segons diu el Llibre del Repartiment, Pere de Montagut era germà del bisbe de Saragossa. Coneixem, igualment, les estretes relacions d'aquell amb el bisbe de València, Andreu d'Albalat, al qual va nomenar marmessor de les seues últimes voluntats. Pere es va casar amb Comdor, amb qui va tenir quatre fills: Pelegrí, Bernat, Pere i una filla de qui desconeixem el nom. Però, igualment, va reconéixer tres fills bastards: Miquel, Maria i Guillem. La vida de Pere de Montagut va abundar en esdeveniments violents, tal com corresponia a un guerrer medieval, entre els quals es troben incendis, violacions, robatoris etc. Els seus dominis territorials arribaren a conformar grans extensions. A més de les citades possessions a Bascònia, era senyor de l'alqueria de Marchena al terme de Lorca, posseïa terres a Aragó i a València.

Jaume I li havia concedit importants senyorius. El monarca, abans de la presa de València, va premiar els serveis prestats a la Corona per Pere de Montagut amb les alqueries de Carlet i Alfarb, el 5 de juny de 1238. El document original diu:

A Pere de Montagut, germà del bisbe de Saragossa, les alqueries (de Serra), Carlet i d'Alfaró, que estan en /a Vall d'Alcalà, i les cases d'Aly Alpegui, amb forns i molins. 5 de juny de 1238(3).
Dins del terme de Carlet estaven incloses les alqueries de l'Alcúdia (de l'arab Al-kudiya, "el turó") Benahahib i Batalla, aquestes dues últimes ja desaparegudes. El senyoriu valencià de Pere de Montagut restava així inclòs dins la comarca natural de la Ribera del Xúquer, prop d'Alzira, (plaqa forta important), i enclavat dins d'una àrea propicia a l'assentament humà i amb bona productivitat econòmica.

La conquesta cristiana de València va significar la implantació als nous territoris ocupats de l'anomenat feudalisme d'importació(4) , sistema que va imposar un ordre sociopolític feudal als musulmans sotmesos, els quals desconeixien el que era el feudalisme. Els dos protagonistes d'una primera etapa de la repoblació foren el poble musulmà i les forces cristianes vencedores. En aquesta etapa es va seguir una política de tolerància respecte a l'Islam, en part forjada per la necessitat de mantenir en explotació les terres conquerides. Una gran part de la població musulmana va acceptar la rendició mitjançant la signatura de pactes, que permeteren la seua permanència i la conservació de les seues cases i terres. Aquells musulmans que s'hi resistiren foren expulsats(5).


En la Carta Pobla de l'Alcúdia trobem una referència a l'època anterior a la repoblació cristiana, però immediatament posterior a la conquesta. Durant aquest temps l'Alcúdia va romandre poblada de musulmans que havien pactat amb Pere de Montagut la seua permanència. El senyor, per la seua part, ja s'havia reservat un conjunt de terres al costat del castell, la denominada reserva senyorial. Igualment, en fer la repoblació de les alqueries de Carlet, l'efectua conservant omnibus terminis et iuris suis sicut tempore sarracenorum melius et plenius habere consueverunt(6) . 
L'any 1241 l'Alcúdia estava poblada per musulmans i Pere de Montagut va acordar amb el bisbe de València satisfer el delme a l'Església, tant el dels fruits de l'Alcúdia com de Carlet i Alfarb(7).

Vora el 1243 la frontera amb els territoris de l'Islam no reduïts va restar establerta al riu Xúquer, a l'altura d'Alzira.
Cap a l'est les hosts cristianes aviat ocuparen Cullera, però a l'oest d'Alzira restava sense conquistar Tous amb el seu poderós castell i el seu annex de Terrabona, ambdós dependents de l'alcaid musulmà de Xàtiva(8).
Els musulmans de Tous i Terrabona no dubtaren a organitzar continus atacs contra les forces cristianes(9).

No obstant això, fou la rebel·lió musulmana encapçalada per AI-Azraq, iniciada el 1247, la que va forçar un canvi fonamental en l'organització del poblament. La derrota d'aquesta sublevació el 1248 va tindre un efecte decisiu en la zona d'Alzira, tant en la demografia com en l'estructura de la propietat(10). En efecte, des d'abril de 1248 es va produir un exode incessant de la població musulmana, motivat pel decret d'expulsió promulgat pel rei Jaume I.
Amb aquest fet, el moviment repoblador es va veure afavorit perquè calia reemplaçar, com més aviat millor, la població exiliada(11).
Els musulmans de l'Alcúdia que, presumiblement, havien participat en la rebel·lió foren foragitats de les seues terres, Pere de Montagut va haver-hi d'emprendre la tasca repobladora, tractant de fer arribar-hi pobladors cristians. Els primers a establir-se a les alqueries de Carlet foren Pere Siest i Domenec d'Araost.

L'ocupació musulmana de les terres valencianes s'havia vist assegurada per l'existència de castells i d'unes disperses i no molt grans entitats de població rural, denominades alqueries. D'una ciutat més o menys important depenien uns castells i un conjunt d'alqueries depenents del seu torn d'aquests(12). L'alqueria era l'habitacle d'un grup clànic dedicat a l'explotació de la terra i que no estava limitat per cap frontera fixa. D'altra banda, el castell musulmà tenia el caràcter d'element de guarda i vigilància de les vies de comunicació, en el qual la població buscava refugi en cas de perill.

L'alqueria musulmana va constituir un espai social poc comprensible per als conqueridors cristians. Aquests acostumaven a fixar límits als dominis jurisdiccionals i pretenien identificar cada territori amb el seu corresponent propietari. Quan els cristians substituïren els pobladors musulmans de les alqueries, aquestes es constituïren en les unitats bàsiques sociogeogràfiques del paisatge humà valencià; esdevingueren comunitats de camperols lliures propietaris de les seues cases i terres(13).

Els conqueridors cristians aplicaren el nom d'alqueria a "tots els poblats rurals als quals no reconeixien la qualitat de castell o de vila, és a dir, a tots els que depenien d'un centre fortificat i formaven part del seu terme. El fet que algunes d'elles podien haver sigut fortificades o tenir una torre no pareix haver influït en la seua denominació "(14). Els nous governants consideraven que l'ocupació de la terra havia de realitzar-se per unitats familiars no clàniques, d'aquesta manera alqueries que durant l'ocupació musulmana no havien estat dividides, els cristians les parcel·laren segons el seu criteri(15).

Així mateix, en ser considerats els castells en la societat cristiana elements clau del control feudal, centres administratius o de defensa, els antics hisn o fortaleses musulmanes es convertiren en fortaleses reials o senyorials(16).

Si l'alqueria es va convertir en la unitat bàsica de l'administració civil, la parròquia es va constituir en la unitat del'organització eclesiàstica. A l'Alcúdia, la mesquita musulmana es va transformar en temple cristia sota el patronat de Sant Andreu per voluntat de Pere de Campolo, rector de l'església de dit apòstol a la ciutat de València i que va actuar com a intermediari en la repoblació alcudienca. A més, Pere de Montagut va fundar una capella al castell de l'Alcúdia sota l'advocació de Maria Immaculada, i sembrava així la llavor de la gran devoci6 dels alcudiencs a la Mare de Déu(17).

Després de l'expulsió dels musulmans de les alqueries de Carlet, Pere de Montagut es va veure en la necessitat de trobar pobladors cristians per a repoblar aquestes terres. Va encarregar l'empresa repobladora a un clergue, Joan de Campolo, amic seu i rector de l'església de Sant Andreu de València, el qual s'encarregaria d'establir amb els repobladors les condicions de l'establiment.

Hem indicat l'existència d'uns pobladors arribats abans de gener de 1252 (Pere Siest i Domenec Araost) als quals se'ls exceptuà de les condicions de la Carta Pobla. La divisió del territori fou realitzada pel lokator (Joan de Campolo) amb el consentiment de Pere Mir, el primer nom de la llista de repobladors, i Pujalt, tal vegada també un poblador més antic(18).

El dia 17 de gener de 1252 es va atorgar la Carta de Població de l'alqueria de l'Alcúdia. Aquests documents establien les condicions sota les quals el senyor d'un territori el donava a poblar a un grup de nous habitants cristians. La Carta de Població es constituïa així com l'instrument jurídic a través del qual es va dur a terme la repoblació. És, en definitiva, l'acta de naixement de l'Alcúdia dins de la civilització cristiana occidental.

Els pobladors hi acudiren de diverses parts dels territoris de la Corona d'Aragó amb el propdsit de construir una societat nova i crear la seua prdpia histdria totalment diferenciada del món islamic(19).

La Carta Pobla de l'Alcúdia s'inicia amb la declaració de Pere de Montagut de la motivació última que el mou a poblar les seues alqueries de l'Alcúdia, Benahabib i Batalla, i que no és altra que la de reduir a la religió cristiana aquestes tresalqueries per a major glòria de Déu i augment de la fe catòlica. El total de pobladors que hi acudiren era de 54, la gran majoria d'ells procedents segurament de l'àmbit de la Corona d'Aragó(20).

El senyor continuava reservant-se per a la seua explotació directa el conjunt de terres al voltant del castell(21), a la partida denominada actualment "El Castellet", amb una quantitat total de fanecades de 469(22).

Primerament, el senyor havia de lliurar als pobladors cases on habitar i terres per a desenvolupar el seu treball. Cada poblador va rebre una casa i 4 jovades de terra (144 fanecades), de les quals dues serien de regadiu i altres dues de secà. A més, el senyor va concedir 72 fanecades al conjunt de pobladors per a horts, i les va concedir franques, sense haver de pagar res(23).

L'elevat nombre de fanecades rebudes per cada poblador estava en funció de les tècniques de conreu extensives. Tant al regadiu com al secà predominaven el blat i la vinya. Les cases i terres eren cedides amb drets d'aigua i amb plena facultat de poder vendre-les i donar-les a qui volgueren, a excepció de cavallers i eclesiàstics.

El cens que els pobladors pagarien per la casa i terres rebudes seria de 20 sous i una gallina per Nadal. És un cens que no sembla abusiu, encara que per al camperol suposa "la necessària comercialització dels excedents al mercat local o al de la vila propera més important, Alzira, per fer efectiva la contribució"(24). A més, havien de satisfer el delme i la primícia al capítol de la Seu de València.

El senyor els concedia igualment, i sense que per això hagueren de pagar cap cens, les pastures o herbates, llenyes i cacera, elements complementaris de l'economia camperola. El senyor rebria per entrada de l'establiment 540 sous, és a dir 10 sous per cada poblador, com a compensació per totes les franqueses i exempcions concedides.

Entre els drets que es reservava el senyor, en primer lloc destacava el monopoli de forns i molins, que constituïen elements essencials en l'economia agrària medieval, per la utilització dels quals els vassalls estaven obligats a lliurar al senyor un cens en diners o en espècie.

Amb l'emfiteusi, el senyor es reservava el domini eminent sobre el territori i en cedia el domini útil als camperols.
Aquests estaven obligats a satisfer al senyor, en concepte de la venda i particions de terres i cases entre ells, una part de l'import, el denominat dret de lluïsme que a l'Alcúdia s'establí en un 5%. No obstant això, va eximir-los-en del dret de fadiga, que consistia en la prelació del senyor respecte d'un tercer en una venda, Pere de Montagut els hi va eximir.

Per la host i cavalcada, els vassalls restaren obligats a integrar-se en les expedicions militars del senyor. I, finalment, Pere de Montagut es va reservar la jurisdicció civil i criminal, encara que va permetre que els pobladors elegiren un justícia per a jutjar tant les causes civils com les criminals.

La Carta Pobla de l'Alcúdia va tindre una vigència llarga, fins a 1711, any en què, amb la signatura d'un nou establiment entre senyor i vassalls, va ser derogada.

1 P. López Elum, "La Conquesta". història del País Valencià. Vol. Il, pp. 57-59.
2 Sobre Pere de Montagut, vegeu V. Vallés Borràs, L'Alcúdia i el Ressalany, senyoriu dels Montagut, l'Alcúdia, 1983,
pp. 34-40.
3 Llibre del Repartiment de València. Edició dirigida per Antoni Ferrando. Paterna, 1978. Assento 325.
4 T.F. Glick, "L'Alta Edat Mitjana". Historia del País Valencia. Valencia, 1992, p. 73.
5 Vegeu J. Sánchez Adell, "Las Cartas Pueblas de Castellón". En torno al 750 Aniversario. Vol. Il, 1989, p. 196.
6 Vegeu A. Furi6- F. García, La Carta de Població de L'Alcúdia (1252). Premi l'Alcúdia d'Assaig 1981. Inedit.
7 Vegeu R.I. Burns, Colonialisme medieval. Val6ncia, 1987, p. 159.
8 Vegeu P. Guichard, "La conquista militar i la estructuración política del Reino". Nuestra Historia, Vol. 3 (1980), p.21.
9 M. Sanchis Guarner, "Epoca Musulmana". Historia del País Valencia, Barcelona 1975, p. 329.
10 Sobre aquest impacte a Alzira, vegeu T. Peris Albentosa, "Evoluci6 patrimonial i conflictivitat social. L'exemple de la comunitat mudejar-morisca a Alzira (1242-1614)". Sharq AI-Andalus, 8 (1991), p. 164.
11 T. Glick, "L'Alta Edat...", p. 74.
12 J. Sánchez Adell, "Las Cartas Pueblas...", p. 194.
13 P. Guichard-A. Bazzana, "La sociedad musulmana valenciana en vísperas de la conquista cristiana". JAiestra
Historia. Vol. Il, p. 270.
14 Ibidem, p. 270.
15 Vegeu T.F. Glick, "L'Alta Edat...", p. 77.
16 Ibidem, p. 78.
16 Ibidem, p. 78.
17 Vegeu V. Vallés Borras, V Centenario. Fundación de la capilla de la Virgen del Oreto. L'Alcúdia 1492-I992.
L'Alcúdia 1992, p. 25.
18 Vegeu A. Furió-F. Garcia, La Carta de Població ...
19 R.l. Burns, Moros, cristians i jueus en el Regne croat de Valencia. Valencia, 1987, p. 31.
20 Segons A. Furi6 i F. Garcia, la immensa majoria dels pobladors procedirien del Principat de Catalunya, fins i tot
s'atreveixen a localitzar el seu origen a l'Empordh, si s'ha de jutjar (segons els dits autors) per la presència de cognoms encapçalats per l'article salat ."sa".
21 El desaparegut castell de l'Alcúdia s'alçava davant l'entrada del cementiri actual.
22 Ha cridat l'atenci6 dels historiadors la presència d'aquesta important reserva senyorial a l'Alcúdia, quan el més
normal era que fos quasi inexistent. Sobre aquest tema sabem que, encara que la Carta Pobla no ho especifica, els vassalls de l'Alcúdia havien de satisfer al senyor el denominat dret de "jova", que consistia en l'obligació feudal
imposada a un camperol de llaurar la terra senyorial durant un dia amb un parell de mules o bous. D'aquesta manera la reserva senyorial dels Montagut seria treballada de franc pels alcudiencs, els quals no aconseguiren deslliurar-se d'aquesta servitud fins a l'any 1399. (Vegeu V. Vallés Borràs, "El dret de jova al senyoriu de l'Alcúdia". Programa de Festes Majors l988, pp. 157-160).
23 A. Furi6 i F. Garcia, afirmen que el total de les jovades entregades a cada poblador fou de sis, ja que estimen que les dues jovades per a horts foren entregades no al total de pobladors sinó a cadascun. Pensem que el document és clar quan afirma que detis etiam eis et asignetis inter omnes duas iovatas terre pro ortis.
24 A. Furió- F. Garcia, La Carta de Població...


TEXT DE LA CARTA POBLA

1252, gener 17, València

Pere de Monteagut, senyor de carlet, dóna a poblar les alqueries de Benahabib,
l'Alcúdia i Batalla.
ARV. Pergamins, armari 21, particulars, 3
Reial Justícia, Llibree 13, fol 322.
Reial Audiència, Processos, part 3, núm. 2.181, fol 528

Ad honorem et laudem omnipotentis dei et ad fidem augmentandam, nos, Petrus de Monteaccuto, dominus de Carleto, cupientes alcareas nostras scilicet Benahabib, Alcudiam, Batallan, sitas in termino de Carleto, reducere cultui christianorum. Ideoque consulte et ex certa exciencia, per nos et nostros, damus, concedimus et stabilimus ad censum vobis Iohanni de Campolorectori ecclesie sancti Andree de Valencia, dictas alcareas nostra Benahabib, Alcudiam et Batallan, cum omnibus terminis et juribus suis sicut tempore sarracenorum melius et plenius habere consueverunt, excepta hereditate quam racione dominicatus nostri habemus et retinemus ibidem at opus nostri et nostrourm, illam videlicet quan tenebamus tempore sarracenorum prout notata est et statu inter not et vos, exceptis donacionebus per nos factis Petro Siest et Dominico de Araost. Tali si quidem pacto, damus et estabilimmus vobis dictas alcareas ad censum cum omnibus terminis et juribus earum ut nos voce nostra et nomine et loco nostro recipiatis at dictas alcareas populandas sufficientes populatores et quilibet illorum habere ibidem domos sufficientes et quatur jovatas terre pro ortis quas habeant ipsi et successores eorum francas et liberas, de quibus nichil unquam nobis vel successoribus
nostris donetur. Has domos, hortos et jovatas terre cum consensu Petri Mir et Puyalt, ipsi Petro
Mir et Puyalt et dictis populatoribus dividatis. Teneatur etiam quilibet dictorum populatorum
tenere domum competentem in alcareis premisis et dare nobis et successoribus nostris viginti
solidos bone monete regalium Valencie et unam gallinam competentem annis singulis in festo Natalis Domini pro censu. Et preter dictum censum nullum alium censum agrerium, usaticum, toltam, cenam, questiam, forciam, consuetudinem statuam vel statuendeam nobis vel nostri dicti populatores et eorum successorum facere teneantur nisi tantum decimam et primiciam que racione Ecclesie donetur de hiis que consuetum est dari in civitate valentina.Volumus etiam et concedimus quod discti populatores et sui successores habeant in dictis alcareis et terminis earum pascua, prata et ligna et venationes franca et libera sine aliquo retentu nostri et nostrorum.
Abeant insuper et possideant in perpetuum domos, ortos et hereditates per vos eis terminatas, divissas et soguiatas, cum aquiis, cequiis ad rigandum, arboribus cuiuslibet generis que ibis sunt aut erunt, intruitibus et exitibus et omnibus iuribus et pertinneciis eorum sive cum vocibus, accionibus realibus et personalibus nobis ibidem competentibus vel competituris et sicut melius dici vel intelligi potest ad eorum et successorum suorum comodum et salvamentum, ad habendum, tenendum, possidendum et explectendum et etiam ad dandum,
vendendum,comutandum, stabiliendum, impignorandum, alienandum et ad omnes illorum successorum suorum voluntates perpetuo faciendas, exceptis militibus atque sanctis. Salvoque tamen nobis et nostris dicto censu iure , domino et vicesima parte tantum modo pro laudimio et nichil amplius nobis vel nostri unquam dare teneantur racione laudimii et dicti populatores et eorum successores sint semper de faticca exempti penitus absoluti.
Retinemus etiam nobis et nostris furnos panis, molendina aquarum et cause civiles et criminales iudicentur et terminentur per iudicem qui quolibet anno ibi electus per dictos populatores fuerit in festo Resurreccionis
Domini, secundum foros et consuetudines valentinos, excludentes a vobis et dictis populatoribus et eorum successoribus omnes alios foros et consuetudines preter foros et consuetudines valentinos quibus solis utamini in omnibus causis vestris. Et pro causis civilibus et criminalibus et hoste et cavalcata et furnis panis et molendina aquarum nichil amplius a dictis populatoribus et eorum successoribus exigamus vel accipiamus in quantum dare in civitate valentina et soluitur pro premissis. Volumus etiam et concedimus quod dicti populatores et eorum successores
qui pro vobis fuerint introducti habeant et possideant imperpetuum domos, ortos et hereditates per vos eis datas, divisas et asignatas et a Deo eis sit stabile et firmum ac si per nos fuerint ibidem personaliter introducti.
Confitemur nos preterea et recognoscimus habuisse et recepisse a dictis populatoribus quingentos et quadraginta solidos bone monete regalium Valencie pro intrata in quibus renunciamus omni excepcioni peccunie non numerate et doli.
Promittimus inquam et convenimus vobis dicti populatores et ona eorum semper manutenere, deffendere et custodie ubique tanquam bona nostra.
Adhuc etiam promitimus vobis et convenimus et dictis populatoribus et eorum successoribus per vos introductis semper domos, ortos et hereditates solvere, facere, habere, tenere in sana pace et posidere ad foum Valencie contra omnes personas et pro dictis omnibus et singulis ad implendis et eviccione et quarencia legali, obligamus nos vobis et omnia bona nostra ubique mobilia et inmobilia, habita et habenda.
Ad hec autem ego dictus lohannes de Campolo, rector ecclesie sancti Andree de Valencia dictas alcareas a vobis dicto dompno Petro de Monteaccuto ad bene populandum sub dictis condicionibus et modis recipio et promitto vobis et convenio bona fide quod in dicti populatoribus recipiendis et ipsis dividendis domibus, ortis et hereditatibus bene et fideliter me habeam.

Nomina quorum populatorum hec sunt:

1col.
Petrus Mir, Barchinone
Petrus de Campo
Maria, filia Petri de Campo
G. de Valdaure
Petrus Çatorre
2 col.
Iohannes de Campolo, .
rector ecclesie sancti Andree, dictus.
Bemardus Çabater
Bemardus Gale
Bemardus Françon
Arnaldus Maçor, frater eius
3 col
Guillermis Magraner
lohannes de Fontane
Berengarius Boter
Bonamich Ferrer
Bernardus Poch
Bartholomeus Alegret
4 col.
Petrus Rosanes
Arnaldus Fuster na Comas
Berengarius Correger
Petrus Costa
Petrus de Castellar
Bernardus Çogoral
5 col.
Dominicus Petri
R. Casabadals
Vidal Casabadals
Petrus de Figuerola
R. Castelmor
Bernardus Poch
Bemardus Malgraner
6 col.
Dominicus Çabater
Petrus Sagarra
Petrus de Cabanas
Berengarius Çaquadra Bonfil
D. Çaquadra
Petrus de Vilanova
7 col.
R. Franc
Marie de Çasplanas
Guillermus Çasplanas
Guillermus de Millars
Petrus Malgraner
F. Çafont
Petrus Vidal
Berengarius Custiel
8 col.
lohannes, rector ecclesie de Carleto
Berengarius Cacosta
G. de Vilabella
Petrus de Viacampo
Dona Bellida
Salvador de Madremagna
F. de Fondemay
Iacobus de Madremagna
9 col.
G. de Madremagna

Quod est actum Valencie XVI Kalendas febroarii anno Domini MCCL' primo.
Signum dompni Petri de Monteacuto domini de Carleto qui hic concedimus et firmamus.
Sunt testes Carbonel Çaroca, miles, Vitalis Bousera, Guillermus de Valfagona et Bemardus Pont.
Signum Guillermi de Iacca, publici notarii Valencie qui hec scripsit loco et anno superius asignatis.



Serveis en línia



Go to top
Dep.Infor. @Jam 2017@