Museu de la Música. Casa de la Solera
 |
 |
La Casa de la Solera és una antiga llar senyorial típica del segle XVIII que ha estat restaurada per l’Ajuntament de l’Alcúdia. Avui és la seu del Museu de la Música i acull l’exposició permanent d’instruments musicals cedits pel mestre Manuel Celdrán.
Manuel Celdrán Gomáriz va nàixer a Alacant l’any 1927. Començà molt prompte els estudis de solfeig i de piano amb el seu pare, excel·lent pianista i compositor.
Va obtindre el premi final de carrera amb el vot unànime del jurat, i el premi extraordinari, Joaquin Fenollosa, de composició.
A les acaballes de 1952 se li va confiar la direcció de la banda Unión Musical Genovense del Genovés.
Al 1955 va passar a dirigir la Filharmònica Alcudiana, segons el mestre, una de les millors bandes valencianes del moment.
Celdrán va saber inculcar en ells l’estima i la passió per la seua banda amb la qual cosa els portà a forjar els ciments de l’actual Filharmònica Alcudiana.
Pasqual (José Salvador) Bohigues establí una amistat ferma amb el mestre Celdrán. Fruit d’aquesta amistat i de l’afecte del músic per l’Alcúdia i per la seua gent fou la seua decisió donar tot el conjunt d’instruments que havia adquirit al llarg de la dilatada carrera al poble de l’Alcúdia. Aquests instruments són els que avui formen el contingut d’aquest peculiar museu que ara per ara vol ser un tribut a tots els músics del poble i a tots els que estimem la nostra música.
 |
 |
 |
 |
.jpg) |
.jpg) |
TBILAT. DOBLE TAMBOR MARROQUÍ
El Tbilat és un instrument de percussió. Consisteix en un parell de tambors de fang o ceràmica de diferent grandària. Els pegats de pell són tibats amb cordes de budell entrellaçades. Es col·loca en el sòl entre les cames, i es toca amb les dues mans.
MARIMBA AGUDA DE BARBADOS.
Es construeix retallant l'extrem d'un barril de xapa. El diàmetre del barril i la profunditat utilitzada determinen la tessitura.
TAMBORA
De la República Dominicana. Es un tambor-tamborí present en totes les cultures. Està realitzat amb materíals actuals, però emprant tècniques i procediments segurament mil-lenaris.
FLAUTA ZOOMORFA MAIA
De fang. D'embocadura fàl·lica. Ritual, amb la imatge del Déu-ocell i les màscares sagrades.
TAMBOR MÚLTIPLE DE FUSTA
Pefeccionament d'un model africà molt antic, fet sense cao clase de cola ni clau. És com una marimba de sis sons.
OCARINA COLOMBIANA
Procedeix del Departament de Nariño, al sud de la República de Colòmbia. De fang cuit i decorada amb motius ornamentals precolombins.
A mitjans del segle XIX, el siulells d’argila es varen fer populars com a joguines per als nens i es venien en mercats i fires; l’ocarina va ser una evolució d’aquest siulell. Aquest instrument nou va sorprendre per tota Europa i va tenir un gran èxit per tot arreu, encara que va sofrir diferents canvis a mesura que arribava als diferents llocs d’Europa. Així podem trobar que l’ocarina italiana no ha sofert gaires canvis, només en la seva llargària: podem trobar ocarines de 6 cm fins a 48cm. En canvi, a Anglaterra es va desenvolupar el sistema de quatre forats a l’any 1960 de la mà de l'etnomusicòleg John Taylor, que va descobrir que es podia arribar a tocar una escala diatònica si es feien quatre forats de diferents mides: un de petit, un altre de mitjà i dos forats grans. Aquest model va tenir molt d’èxit i es va estendre ràpidament per tot el món. El sistema de quatre forats es va adaptar per poder tocar l’instrument amb una sola mà, posant tres forats davant i un darrere, encara que després s’hi han anant afegint més forats i fent diferents mides d’instrument, igual que l’ocarina italiana.
RASPADOR MEXICÀ
De fusta, és un model típic mexicà. La forma de peix li proporciona caixa de ressonància, de la qual manquen la majoria dels raspadors.
SAN HSIEN
Llaüt xinés de mànec llarg. Documentat en l'època de la dinastia Tsin, s.III a. C. Ambdues tapes, són de pell de serp. Acompanya narracions legendàries.
El sanshin (三線, literalment "tres cordes") és un instrument musical d`Okinawa, precursor del shamisen japonés. Semblança a un llaüt, consisteix en un cos cobert de pell de serp, mànec i tres cordes. Descendeix del sanxian xinés, introduït al voltant del 1390 a l'arxipèlag japonés. Com el seu antecessor, posseeix un mànec llarg i estret, sense trasts. Aquest es continua en una pica que travessa la caixa de ressonància rectangular. La mateixa es construeix amb tapa i fons de pell de serp – en general pitó- cobrint les faixes de fusta. La denominació d'aquest llaüt ha sigut presa del nombre d'ordres (en japonés sant = tres, *shin = entenimentada), puntejats comunament per un plectre d'asta que s'ajusta a l'índex dret. Durant el S. XVI el *sanshin es va difondre a la resta del Japó i va donar origen al *shamisen.En l'actualitat és l'instrument més important de la música clàssica i folklòrica d'Okinawa, acompanyant el cant i la dansa.
KORA
Pel que fa als tons musicals que podem obtindre del kora, podriem dir que sòn semblants a l'escala musical de l'arpa. Altrament si ens fixem en el complex sistema per tocar-lo, el podriem considerar més afi a la guitarra espanyola o al llaüt.
A la casa de la Solera també es troba el Museu Etnològic de l’Alcúdia que presenta les seues sales permanents dedicades a les eines de l’horta i la marjal.
