ROMER

 

 

“Anant a la romeria, un romer em donà un ram.

Aquella flor de romer. Ai mare!... se va mustiant.

Mare, jo vull el romer encara que les flors es muiguen,

que en mon cor tinc un roser d’altres flors que mai es mustien”

 

Joan Martí Gallur ( Versos de poble i dedicatòries)

  

“ Si vas a la muntanya i no agafes romer no tens l’amor vertader”

Romer, romaní, romanyí o romanill ( Rosmarinus officinalis). El nom llatí rosmarinus té dues possibles interpretacions: la llatina formada per ros ( rosada) i marinus ( marí) pel paregut de les seues flors a les gotes de la rosada en les proximitats de la mar i la grega formada per rhops ( arbust) i marinus que deriva de myrinos ( aromàtic).

I és que el romer és una mata llenyosa molt aromàtica que creix en els aiguavessants de les serres de terrenys calcaris on acompanya el coscollar (Arbust perennifoli de la família de les fagàcies (Quercus coccifera), de fulles coriàcies, verdes i lluentes, sinuades i espinoses, i fruits en bellota)que substitueix el bosc de muntanya mediterrània. Les flors de color blau mar clar tacat d’esguits violacis allargats molt aromàtiques i mel·líferes romanen en la planta durant tot l’any,: “ De flors de romaní i noies per a casar, tot l’any n’hi ha”.

També hi ha flors blanques que anomenem romer mascle i hom creu que té més virtuts que l’altre i com ens ha dit el tio Ramon en les nostres tranquil·les i nodridores passejades pel corral de Rafel: “ Jo des de fa molts anys quan entre en la muntanya sempre agafe set brots de romer i me’ls fique a la butxaca perquè a mi m’han ensenyat a fer açò perquè mentrestant estiga en la muntanya no em passe res, ni bacs, ni pacades, ni res que siga mal”

El romer sempre ha estat present en la cultura popular des de l’antiguitat i se n’ha fet ús de tot tipus perquè té gran quantitat de propietats medicinals.

Els grecs ja l’empraven en els rituals funeraris perquè neutralitzava els olors de la descomposició i és per això que formava part dels delmes i dels impostos dels ciutadans.

A les nostres terres és molt conegut l’ús de cremar el romer al foc de la llar per a perfumar tota la casa perquè aporta felicitat a la família i, fins i tot respirar el seu aroma és bo per al tractament de l’asma. Fra Francesc Eiximenis, l’il·lustre franciscà gironí de naixement al segle XIV i valencià d’adopció, en el “ Regiment de la cosa pública” fa la següent reflexió: “ és preciós fust e fragant, ço és romero, de que en altres terres encides s’en troba una mata”

Quan encara no era coneguda la neteja en sec, es posaven prop de l’entrada de les cases les mates de romer perquè així tot aquell que hi entrava es refregara amb la planta i quedara així la roba perfumada amb el dolç aroma que hi desprén. Si fem cas als nostres avantpassats quan canviem de casa és convenient cremar una mica de romer en cada nova habitació per a purificar la llar.

El romaní ha estat consagrat a Venus, símbol de l’amor, de la salut i de l’alegria i això ha fet que siga també conegut com l’herba dels trobadors, aquells que cantaven a l’amor cortés entre dama i vassall. Una rameta penjada a la roba afavoreix les relacions amoroses. Es convertí en símbol de la fidelitat

Qui va a la serra

i no agarra romer,

no té un amor vertader

si l’agarra florit

a l’any marit.

 

i adquirí fama d’enfortir la memòria i avivar els records i és per això antigament els alumnes de la prestigiosa universitat de la Sorbona prenien infusió d’aquesta planta a l’època d’exàmens.

Les flors en contacte amb la pell i vora el cor donen alegria i poder arribar a curar les penes d’amor com així ho ha descobert l’aromateràpia ja que alça la moral dels deprimits, facilita la son , relaxa els nervis i elimina l’estrés. Si posem les fulles sota el capçal permet somnis feliços i és que la màgia d’aquesta ciència ha triat amb saviesa els elements que defineixen aquesta planta: com a planeta, el sol i com a element, el foc.

A aquesta aromàtica que hem afegit a la paella mentre bull el caldo o, després d’haver-la cuita hom li ha atribuït virtuts medicinals com els que emprava la mare de Jose Maria Arocas: “Ma mare quan jo era xiquet ficaba unes rametes i brotets de romer tota la nit arremulla en aigua i a l’endemà, de bon matí el meu germà i jo ens ho bevíem perquè ens deien que era bo per a donar fam”

I avui sabem que és un bon remei per a la falta d’apetit així com un bon condiment per als menjars ja que ressalta el sabor dels aliments tant si l’usem fresc en ensalada o si cremem les rametes quan elaborem una parrillada de car. També és un bon conservant natural perquè ralentitza el creixement d’algunes bactèries que estan relacionades amb el procés de descomposició dels aliments o un purificador de l’aigua contaminada ja que si bullim l’aigua contaminada amb romer sec ,elimina completament les bactèries.

 

 

Per a fer l’esperit del romer ficarem un numero imparell de brotets de romer en un frasquet d’alcohol, és molt bo per a fregar-se les articulacions i apaivagar els dolors dels ossos i els musculars. El tio Ramon que no ha escoltat mai parlar dels nostres clàssics el que fa és el mateix que Arnau de Vilanova que segons hom diu va ser el primer que va obtindre l’essència, en dissolució alcohòlica, anomenada esperit de romer, cap a l’any 1300.

 

I per a adonar-nos de l’estima que alguns hòmens tenen per aquesta planta llegiu el que diu l’Ovidi Montllor (a Alcoi les meues vacances) que l’estima tant que el vol només per a ell després de la mort: “Ahí on comença el barranc del Sim, prop d’ un romer deixeu-me ja, així tindre l’aroma bo”.

Pel mateix motiu que el lleó és el rei de la selva, l’àguila, de l’aire o la balena, de la mar, d’entre els arbusts de la muntanya, el romer és l’amo.

I com diu el refranyer: “ De les virtuts del romer es pot escriure un llibre sencer” o “ El romer és famós en el món sencer”

A les hores, tant o més atractiu encara és l’efecte d’aquesta planta llenyosa per a certes espècies de papallones que solen moure’s per ell, se n’alimenten i hi posen els seus ous dels quals naixeran noves erugues, a més de gran quantitat d’insectes que aprofiten les seues rames per a fer niu i viure-hi o libar el nèctar de les flors com fan les abelles i nosaltres vendrem com abans venien hòmens de fora amb una burreta carregada de canterets i tot cridant pels carrers deia:

 

Arrop i talladetes...!

Mel de romer...!

i les dones a Benigànim o a l’Alcúdia eixien al carrer a comprar-li el preat nèctar a la veu de:

Arroper,

posem suc i tros!