Igual que un àlbum de fotografies en blanc i negre, Com la flor blanca ens submergeix, mitjançant escenes fragmentàries, en la vida quotidiana d’un poble durant els feliços i alhora tenebrosos anys seixanta. El seu protagonista, que ja vam conéixer en Les nits perfumades, ha deixat enrere la primera infantesa i veu el món amb un poc més de malícia. Davant la mirada d’aquest xiquet entremaliat desfila la seua estrambòtica família, els personatges més pintorescos del poble, els esdeveniments picants que fan parlar tothom, les diversions i una manera de viure la vida tota sorneguera, com a contrapunt de la ingenuïtat i també de la crueltat infantils. Una mort tràgica marcarà dramàticament la fi de la infància i el començament d’una nova maduresa.