El cuento de la criada

Emparant-se en la coartada del terrorisme islàmic, uns polítics teòcrates es fan amb el poder i, com a primera mesura, suprimeixen la llibertat de premsa i els drets de les dones. Aquesta trama, inquietant i fosca, que bé podria trobar-se en qualsevol obra actual, pertany en realitat a aquesta novel·la escrita per Margaret Atwood a principis dels huitanta, en la qual la famosa autora canadenca va anticipar amb cridanera premonició una amenaça latent en el món de hui.

En la República de Gilead, el cos de Defred només serveix per a procrear, tal com imposen les fèrries normes establides per la dictadura puritana que domina el país. Si Defred es rebel·la -o si, acceptant col·laborar a contracor, no és capaç de concebre- li espera la mort en execució pública o el desterrament a unes Colònies en les quals sucumbirà a la pol·lució dels residus tòxics. Així, el règim controla amb mà de ferro fins als més ínfims detalls de la vida de les dones: la seua alimentació, la seua indumentària, fins i tot la seua activitat sexual. Però ningú, ni tan sols un govern despòtic parapetat després del suposat mandat d’un déu totpoderós, pot governar el pensament d’una persona. I molt menys el seu desig.