Reclosos en un soterrani, un grup de vençuts de la Guerra Civil contempla la vida a través d’una simbòlica lluerna. Jugant amb el temps, Buero Vallejo aconsegueix una dimensió de «esglai històric» que obliga l’espectador a entrar en acció i afrontar els problemes del seu entorn. La lluerna com a testimoni excepcional de l’encert de combinar, dins d’un teatre de vocació realista, l’interès per la intriga amb la reflexió crítica. El perfecte maridatge entre ètica i estètica eleva esta obra a la categoria de clàssic contemporani.