Final de trayecto

Morts de fred, famolencs i amuntegats en les entranyes d’un camió, quatre emigrants ucraïnesos viatgen amb el somni de començar una nova vida a Europa. A la seua arribada a França, les coses es torcen i els polissons es conjuren per no trobar-se mai més. Un d’ells, Marko Voronine, fent-se passar per un pescador grec, aconsegueix trebrall a l’illa bretona de Belz, una petita comunitat pesquera que pateix la crisi del sector i és obertament hostil a qualsevol foraster que puga treure-li el pa. A mesura que Marko aprèn l’ofici i estableix alguns llaços de confiança, descobreix que Belz també és un formiguer de supersticions i llegendes negres, punt d’arrelament d’estranyes històries sobre morts violentes, vaixells fantasma i aparicions sobrenaturals. Temorós que la màfia romanesa que el va treure del seu país vulga matar-lo, Marko només desitja passar desapercebut. No obstant això, la captura entre les xarxes d’un peu tallat serà el primer auguri que ombres molt fosques planen sobre aquesta inhòspita terra, i una successió de fenòmens inexplicables semblarà donar la raó a aquells que asseguren que Ankou, «l’àngel de la mort», s’ha instal·lat a Belz, coneguda també entre els locals com «l’illa dels bojos».