La vida quotidiana d’una escriptora es veu sacsejada pel record d’una amiga morta en plena adolescència. Una bellíssima novel·la sobre la memòria, l’amor i l’amistat.
La vida d’una escriptora de quaranta i tants anys transcorre sense grans sobresalts, entre els seus dos fills i una relació que sembla a punt d’acabar. Però aqueixa existència raonablement plàcida es veu sacsejada per la reaparició d’un fantasma del passat en forma de sobtat record: Gemma.
Gema va ser una companya de col·legi que va morir de leucèmia amb quinze anys, una de les dues morts que van marcar la seua infància; l’altra va ser la del seu pare, però l’havia viscut tota una vida, mentre que Gema es va anar abans d’hora. Que existència haguera tingut? En qui s’hauria convertit? Quan la va veure per última vegada? Va poder acomiadar-se d’ella? Perquè el temps ha anat diluint el record de l’amiga morta?
Tractant de rescatar de l’oblit a Gema, la narradora inicia unes perquisicions que la portaran a reunir-se amb velles amigues que *tambien la van conéixer, a buscar alguna foto de grup de la classe, a visitar el col·legi, a rastrejar esqueles en un periòdic, a indagar sobre el succeït amb el restaurant que tenien els pares de la xica…
Aquesta és una novel·la sobre el passat que creiem haver oblidat però que ens persegueix, sobre les pèrdues que ens marquen i la necessitat d’acomiadar-se. Però també és una novel·la sobre les ganes de viure i les xicotetes alegries del quotidià, sobre l’amor –als amants, als fills– i sobre les amistats que ens acompanyen fins i tot després de desaparéixer.