Almudena Grandes, explica la història de la invasió de la vall d’Aran, l’octubre de 1944, per part d’un exèrcit de guerrillers que es van proposar alliberar Espanya. Una novel·la irrefrenable, sobre dones i homes que van lluitar amb convicció per recuperar el seu país, van sobreviure després a l’exili i van tornar, després de la mort de Franco, a una Espanya desconeguda i indiferent amb la seva modesta epopeia. Almudena Grandes no aspira a relatar grans batalles, sinó a reconstruir, des de la ficció, històries reals de la postguerra, els «moments significatius» de la resistència antifranquista.