Anna li explica al seu fill fragments d’una vida de petites misèries amb què s’han teixit les relacions personals i familiars. Les seues paraules es converteixen per tant, en dur llegat per a una nova generació que vol aixecar-se sobre la innocència. La buena letra renúncia a narrar els grans esdeveniments històrics per posar el seu focus d’atenció en allò íntim i quotidià, en el conjunt de gestos i silencis que marquen les vides d’uns personatges ferits per la traïció i la deslleialtat; els desitjos frustrats i la desesperança d’un patiment inútil en la mesura que només serveix per alimentar la voracitat d’altres.