En 1954, el jove psiquiatre Germán Velázquez torna a Espanya per a treballar en el manicomi de dones de Ciempozuelos, al sud de Madrid. Després d’eixir a l’exili en 1939, ha viscut quinze anys a Suïssa, acollit per la família del doctor Goldstein. En Ciempozuelos, Germán es retroba amb Aurora Rodríguez Carballeira, una parricida paranoica, intel·ligentíssima, que li va fascinar als tretze anys, i coneix a una auxiliar d’infermeria, María Castejón, a la qual donya Aurora va ensenyar a llegir i a escriure quan era una xiqueta. Germán, atret per María, no entén el rebuig d’aquesta, i sospita que la seua vida amaga molts secrets. El lector descobrirà el seu origen modest com a néta del jardiner del manicomi, els seus anys de criada a Madrid, la seua desgraciada història d’amor, a l’una que els motius pels quals Germán ha tornat a Espanya. Ànimes bessones que volen fugir dels seus respectius passats, Germán i María volen donar-se una oportunitat, però viuen en un país humiliat, on els pecats es converteixen en delictes, i el puritanisme, la moral oficial, encobreix tot tipus d’abusos i atropellaments.