Juliol de 1938, milers de joves combaten en la tràgica batalla de l’Ebre. Els seus noms no són els que recorda la Història, però quant els va succeir forma part de la nostra memòria.
Durant la nit del 24 al 25 de juliol de 1938, la XI Brigada Mixta de l’exèrcit de la República travessa el riu per a establir un cap de pont en Castellets del Segre. En els voltants del poble, mig batalló d’infanteria, un tabor marroquí i una companyia de la Legió defensen la zona. Està a punt de començar la batalla de l’Ebre, la més crua i sagnant que es va lliurar mai en sòl espanyol.
Combinant de manera magistral la ficció amb dades històriques i testimoniatges personals, Arturo Pérez-Reverte situa al lector, amb colpidor realisme, entre els qui, voluntaris o a la força, van lluitar en els fronts de batalla de la Guerra Civil. Els seus noms no són els que recorda la Història, però quant els va succeir ressona en aquestes pàgines amb el dramatisme d’una memòria que ens pertany a tots.
Aquesta no és una novel·la sobre la Guerra Civil, sinó sobre els homes i dones que van combatre en ella. La història dels pares i avis de nombrosos espanyols de hui.