Parinoush Saniee aborda en la seua segona novel·la les infaustes seqüeles de la insensibilitat i la ignorància. Basant-se en el cas real d’un xiquet que no va parlar fins a complir els set anys, Saniee pren el pols a la societat del seu país amb una història en la qual el silenci cobra la força d’un crit de protesta. Com és natural, tothom ho considera un xiquet problemàtic, fins i tot menys espavilat que els altres xics de la seua edat, i quan la burla i l’animadversió fan acte de presència, el seu pare, Naser, no troba ni el temps ni les ganes de defensar al seu fill ni d’entendre el seu mutisme. Així doncs, Shahab es tanca en un univers propi del que intentarà rescatar-ho la seua mare, Mariam, l’única que creu en ell, una dona culta i educada que coneix de primera mà els danys que la incomprensió i la indiferència poden infligir a una persona.