La batalla ideològica que es va lliurar en els instituts de Segunda Enseñanza durant la Guerra Civil ja es venia gestant a Europa des de la Primera Guerra Mundial. Alguns professors s’identificaven en els anys trenta del segle XX amb les noves tendències del nacionalisme antiliberal reaccionari i del feixisme que s’estaven obrint pas en el continent. Enfront d’ells, un sector important del professorat es reconeixia en els valors ideològics de les diferents opcions d’esquerres i, a més, una àmplia massa de docents ambigus romania en la denominada zona grisa. La pugna ideològica que es va viure en aqueix temps entre el personal docent de la Segunda Enseñanza es va saldar amb la separació del servei d’un bon nombre de professionals. Primer va ser la República la que va cessar de manera forçosa als considerats desafectos a la causa republicana i després va ser el franquisme el que va dur a terme una neteja política de gran abast en el si de l’administració educativa. Tots dos sedassos ideològics presenten moltes diferències, no sols quant a agents i objectius, sinó també quant al context històric i a la naturalesa de la repressió política i cultural que van desencadenar.