«Per a obrir 25 anys després de la meua mort.» Aquesta advertència acompanya el dietari que Maurici rep com a herència de l’editor Claudi Maria Safont, brutalment assassinat en estranyes circumstàncies. Però Maurici, que sempre ha odiat el seu pare, contravindrà també la seua última voluntat. Els seus apunts retraten d’una manera descarnada tot el gremi de les lletres i es convertiran en el quadern de bitàcola d’aquest aprenent d’editor: li descobriran les misèries i la mesquinesa del seu pare i la seua particular manera d’entendre l’ofici. «La nostra és una professió de vanitosos, no conec ningú que no li agrade sentir-se afalagat.»