Davant l’aparició de 11 ciutadans de l’Alcúdia en les fosses 19, 96 i 123 del cementiri de Paterna, l’ajuntament de l’Alcúdia ha decidit personar-se en l’expedient “per a poder garantir el dret a les famílies descendents de les víctimes franquistes que apareixen en el citat anunci, naixcudes a l’Alcúdia, que estiguen interessades en identificar, exhumar i traslladar els cossos, amb la finalitat de contribuir a la memòria democràtica valenciana i per tant la del municipi de l’Alcúdia”, segons afirma la resolució d’Alcaldia.

L’alcalde, Andreu Salom, ha afirmat que “el que pretén l’ordre d’alcaldia és col·laborar amb els familiars descendents de les víctimes, donant-los l’assessorament que necessiten, explicant-los els drets que poden exercir segons la legislació vigent i sempre, sempre, des del respecte a la seua voluntat”.

El cementiri de Paterna està ple de fosses comunes amb les despulles d’una part dels valencians que caigueren sota les bales de la repressió una vegada acabada la guerra provocada pel colp militar de juliol de 1936. És molt difícil saber quantes víctimes va fer eixa repressió: a més de les executades per sentencia de pena de mort emesa per un tribunal militar, van haver moltes altres, de fet hi ha localitzades i fitxades, a més de les de Paterna, 184 fosses comunes només a la província de València.

Després dels afusellaments, el nou poder vigent va privar a les famílies del dret a disposar lliurement dels  cossos dels executats en la major part dels casos. Els cossos eren llançats a les fosses, no de manera ordenada i respectuosa, sinó de manera aleatòria i caòtica. A la província de València es van executar 2.831 sentències de mort. A més, 738 persones moriren en centres penitenciaris, en condicions ben dolentes.

48 de les víctimes de la repressió franquista vivien a l’Alcúdia, poble que malauradament ja havia conegut 23 víctimes de la repressió revolucionària en els primers mesos de la guerra civil. Les persones que han sigut trobades en les fosses del cementiri de Paterna pertanyen a les “saques” del 23 de juny de 1939 (7 alcudians), del 8 de novembre de 1939 (3 alcudians) i del 23 d’octubre de 1940 (1 alcudià).

Andreu Salom considera que ajudar a identificar, exhumar i traslladar els cossos dels alcudians represaliats, si les famílies així ho consideren, és un deure de bon veïnat i de pura humanitat. Al respecte, diu que “segurament els afusellats en Paterna no hagueren volgut ser soterrats en aquella localitat, sinó en el cementiri del seu poble. No podem desfer les tragèdies de la guerra i la postguerra, però sí que podem donar pau a les despulles d’aquells alcudians i a la memòria dels seus descendents i d’un poble compromès amb la dignitat dels éssers humans”.