Web municipal del poble de l'Alcúdia

Atenció! Aquesta web utilitza cookies per a millorar l'experiència de l'usuari.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vosté accepta el seu ús. LLegir més

Accepte

POLÍTICA DE COOKIES


QUÈ ÉS UNA COOKIE? Una cookie és un xicotet arxiu que s'emmagatzema en l'ordinador de l'usuari i ens permet reconèixer-lo. No és més que un identificador únic en forma de fitxer de text que alguns servidors remeten al dispositiu de l'usuari, per a registrar informació sobre el que hem estat fent per les seues pàgines, permetent així millorar la qualitat i seguretat de la pàgina web. Posseeixen una data de caducitat, que pot oscil·lar des del temps que dure la sessió, fins a una data futura especificada a partir de la qual deixen de ser operatives.

Les cookies són essencials per al funcionament d'internet, aportant molts avantatges en prestació de serveis interactius, facilitant-li la navegació i la usabilidad en la nostra web.

PER A QUÈ USEM COOKIES?

A continuació publiquem una relació de les cookies utilitzades en la nostra web distingint:
Les cookies estrictament necessàries, com per exemple aquelles que servisquen per a permetre una correcta navegació o les que permeten el pagament de béns o serveis sol·licitats per l'usuari.
Les cookies de tercers: com per exemple les utilitzades per xarxes socials
Les cookies analítiques amb propòsits de manteniment periòdic per a garantir el millor servei possible a l'usuari.

QUINES COOKIES ES VAN A INSTAL·LAR?



COOKIES ESTRICTAMENT NECESSÀRIES
Nom de cookie Propòsit 
frontend Garanteix que la sessió de l'usuari es manté. Aquesta cookie es destrueix en finalitzar la visita de l'usuari *store Emmagatzema l'idioma en el qual s'està accedint

COOKIES ANALITICAS

Nom de cookie Propòsit Política de privadesa
_utma Google Analytics - Aquestes cookies proporcionen informació anònima que ens indica quantes persones han visitat nostra web, en quin moment i quines pàgines. Política de privadesa
Ús de cookies
_utmb
_utmc
_utmz

COOKIES XARXES SOCIALS
Aquelles que utilitzen facebook, twitter, g+.... que s'instal·len per a reconèixer a l'usuari. Veure en les pàgines oficials corresponents

GESTIÓ DE COOKIES
Molts navegadors permeten activar una manera privada mitjançant el qual les cookies s'esborren sempre després de la seua visita. Depenent de cada navegador aquesta manera privada pot tenir diferents noms:

Internet Explorer 8 i superior: InPrivate
Opera 10.5 i superior: Navegació Privada
Google Chrome 10 i superior: Incògnit
Firefox 3.5 i superior: Navegació Privada

Què ocorre si es deshabiliten les cookies?

En el cas de bloquejar o no acceptar la instal·lació de cookies és possible que certs serveis oferits pel nostre lloc web que necessiten el seu ús queden deshabilitats i, per tant, no estiguen disponibles per a vostè pel que no podrà aprofitar per complet tot el que la nostra web i aplicacions li ofereixen. És possible també que la qualitat de funcionament de la pàgina web puga disminuir. 

Actualitzacions en la Política de Cookies

Aquest portal pot modificar aquesta Política de Cookies en funció d'exigències legislatives, reglamentàries, o amb la finalitat d'adaptar aquesta política a les instruccions dictades per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, per la qual cosa s'aconsella als usuaris que la visiten periòdicament.

HomeEl Poble de l'AlcúdiaSituació geogràfica

Situació geogràfica de l'Alcúdia

Plànols de l'Alcúdia

Plànol de l'Alcúdia amb llocs d'interés.


Descàrrega en PDF



Descàrrega en PDF

ENQUADRAMENT GEOGRÀFIC

L'Alcúdia és un municipi de 11.000 habitants geogràficament ubicat en el centre de la comarca de la Ribera Alta de la província de València. Limita al nord amb els termes municipals de Carlet i Benimodo, per l'est amb Guadassuar, pel sud amb Guadassuar i Massalavés i per l'oest amb Tous i Guadassuar. La posició geogràfica respon a les coordenades següents :
Latitud 39é 11' 45 “ N i Longitud 0é 30' 26” W. Situat en la confluència de l'autovia CN 340 i la CV 50 Tavernes-Llíria, és el punt d'enllaç de la comarca de la Ribera amb les dos principals vies de comunicació per carretera que la travessen. El terme municipal, estret, allargat i menor que el dels municipis que el rodegen, té una extensió superficial de 23.760 Km2, i comprén en forma discontínua dos parts : una de 22.110 Km2 on està el casc urbà i la major part del terme municipal i l'altra part, d'1'65 Km2, al sud del mateix on s'ubica el nucli o pedania de Montortal, enclavat entre els termes municipals de Massalavés i Guadassuar. Este part del terme municipal va ser annexat al terme municipal de l'Alcúdia en 1842.
El nucli urbà té una extensió actual de 23'76 Km2 està situat en la part est del terme municipal entre uns clars condicionants com són pel nord amb el Riu Magre i el límit dels termes municipals de Carlet i Benimodo, per l'est amb l'autovia CN 340, pel sud amb esta i la Séquia Real del Xúquer i per l'oest amb la línia de Ferrocarril de la Generalitat Valenciana. En la part lleugerament més alta del centre del poble està situat el nucli antic.
L'Alcúdia està situada a escassa distància d'alguns dels municipis limítrofs : Així del nucli urbà :
- al nucli de Montortal, 2 Km
- a municipis confrontants : a Carlet 2 Km, a Benimodo 2 Km, a Guadassuar
3 Km, a Alginet a 8 Km, a Massalavés 7 Km,
- a Alzira 8 Km, capital comarca
-a València 33 Km. capital de la província

Està administrativament adscrita al partit judicial d'Alzira i és en esta ciutat on es concentren la majoria de dependències descentralitzades de l'administració estatal i autonòmica : Hospital comarcal i àrea de salut, Delegació d'Hisenda, Tresoreria de la Seguretat Social, entre altres. Els Jutjats de 1a Instància i Instrucció, Registre de la Propietat i les oficines d'ocupació i extensió agrària corresponents a l'Alcúdia estan a Carlet.
Forma part de la Mancomunitat de municipis de la Ribera Alta

TOPOGRÀFIC

El terme municipal és pla en la major part del mateix, a excepció d'una xicoteta part en l'oest del terme municipal en la partida de la Perola o la Muntanya de l'Alcúdia, tocant al terme de Tous i en els contraforts de la serra d'este i del massís del Caroig. Esta part aconseguix els 128 metres d'altura màxima. També la xicoteta torreta de
Montortal representaria la segona zona més alta del terme municipal. La resta del terme se situa al voltant dels 35 metres d'altitud, si bé existix també una part més baixa del terme municipal que arriba fins una altitud mínima de 25 metres en la part sud a l'altura del Barranc de Prada en el límit amb el terme municipal de Guadassuar.
El terme municipal de l'Alcúdia, a més del nucli urbà, es divideix en 29 polígons cadastrals segons la revisió cadastral de rústica de 1998, que va respectar substancialment la divisió anterior. Els polígons cadastrals se configuren normalment pels camins rurals més importants que elsseparen.

En el terme municipal de l'Alcúdia es poden distingir 50 partides rurals, també normalment delimitats per camins rurals que separen unes partides d'altres i excepcionalment per barrancs o séquies.
A continuació es descriu la denominació i extensió aproximada de les partides rurals.

PARTIDA SUPERFÍCIE Hectàrees

1 LA MUNTANYA 400.1
2 LA CARRIONA 234.4
3 ARBREDA 41.3
4 RIU-RAU 19.2
5 EL PI (RIU_RAU) 3.8
6 LA PARIDORA 59.9
7 CAMÍ ALBERIC 11.2
8 CLOTS PASTORETS 4
9 BARRANQUET 18.7
10 L'ESTEPAR 86.4
11 EL BATALLAR 58.8
12 EL CASTELLET 17.2
13 ELS HERETATS 70.9
14 BRAÇAL NOU 28.9
15 LA CASETA 23.4
16 CHINCHILLA 20
17 LA CREU 26.2
18 EL MOLINET 10
19 EL CASUPET 262.2
20 ELS SISCARS 90.5
21 LA PERERA 29.2
22 EL CARRASQUERAL 17.5
23 ALTERON 36.7
24 ELS ÉBOLS 91.7
25 RECTORAT 16.4
 
26 EL VEDAT 32.9
27 ELS MENGES 86.3
28 EL PLANGAMELLET 44.5
29 LA VULTURINA 13.7
30 LA VOLTA 21.2
31 PLANGAMELL 14.2
32 TOSALET 46.5
33 RACÓ FONTANA 15.9
34 RACÓ M.ESTEVE 28
35 RACÓ DE QUESA 13.7
36 ARXITRULL 21.3
37 LA CARRASCA 3.5
38 LA NORTETA 73.9
39 ALBUFERETA 2.4
40 LA BARRAQUETA 4.7
41 LA TORRETA 3.1
42 VEDAT NOU 24.5
43 LA FOYA 24.7
44 LA MORERA 12.8
45 EL PI (HORTETA) 27.5
46 CASA EL PI 52
47 OLIVARONS 203.8
48 LLEPE 61.7
49 FLORENTINA 21.6
50 EL MINAT 25.4
GEOLÒGIC

Sense perjuí del seu desenvolupament més ampli en l'Estudi d'Impacte Ambiental, podem dir que des del punt de vista geològic tot el terme municipal pertany al denominat sistema ibèric , com tota la part central de la província de València.
El sòl on s'assenta la població és una extensa plana sedimentària al·luvial, de poc pendent. Esta plana, com la major part del terme, és del període quaternari,. Està formada per sediments no consolidats de llims i argila, a més de les graves en els marges del riu

Estratigrafia
Els sediments trobats al terme municipal van des del Triàsic fins al Quaternari actual, amb les següents característiques:
Del triàsic hi ha dos afloraments (un en Montortal i un altre en la zona de l'horta) presentant-se en la fàcies argiles versicolors amb algeps, característica de Keuper.
Del cretaci, cal destacar els materials següents : calcàries micríticas blanques, que ocupen la zona occidental i més sinuosa del terme municipal; margues i calcàries acustres, separats per una xicoteta falla en Montortal.
Del negoeno, poden apreciar-se quatre afloraments compostos d'argiles roges i margues limolíticas, amb nivells de conglomerat.
Del quaternari, els materials trobats ocupen la major part del terme municipal, sobretot en la part plana, i cal destacar als següents :
Les crostes ( constituïdes per calcàries pulvurulentas, de tons rosats depositades en forma discontínua sobre materials terciaris i per efecte de l'evaporació formen crostes hojasas en la seua part superior
Palmito fluvial, compost per arenes argiloses roges amb cantells subarredonits, formats per amplis cons pels barbamos i rierols.

REVISIÓ PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANA
REFÓS APROVACIÓ DEFINITIVA
MEMÒRIA INFORMATIVA
Condicions geogràfiques Juliol 2002 8
abandonar la zona de la vall i eixir a una altra zona de pendent i relleu més suau.
Glacis d'acumulació, formats per argiles roges amb cantells subarredonits que alternen
Altres característiques tectòniques com a Terrasses, Llims terrosos fluvials, Llims d'inundació, Platja de Galcis, Al·luvial, Eluvial es descriuen mésdetalladament en l'Estudi d'Impacte Ambiental

Tectònica
Les adreces de tectonicidad que es formen en la muntanya són clarament ibèriques, és a dir es corresponen amb les adreces que presenta la Serralada Ibèrica per l'orogènia Alpídica, presentant els seus plecs la direcció NO-SE i la xarxa de fracturación o bé és paral·lela a esta o bé és ortogonal o de creuer.

Punts d'interés geològic
Segons publicacions de l'Institut Tecnològic i Geominero d'Espanya i de la Diputació Provincial de València, pot concloure's que en el terme municipal de l'Alcúdia no es localitza cap punt catalogat d'interés geològic.

Aprofitament industrial de materials geològics
Hi ha depòsits de grava situats en el llit del Riu Magre, de caràcter calcari ben arredonit, amb matriu arenós argilosa que poden ser bé aprofitats com àrids per a formigons i ferms de carretera, que ja han sigut explotats en la seua major part.
També presenten interés industrial per a la construcció de terrenys calcaris del cretaci situats en la zona més occidental del terme municipal.

REVISIÓ PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANA
REFÓS APROVACIÓ DEFINITIVA
MEMÒRIA INFORMATIVA
Condicions geogràfiques Juliol 2002 9

HIDROLÒGIC

El terme de l'Alcúdia es troba situat des del punt de vista hidrogeològic dins del Sistema Aqüífer Denominat “Plana de València” núm. , 51 que correspon al número 51 del mapa de Síntesi de Sistemes

Aqüífers.
Des del punt de vista d'unitats hidrogeológicas (U.H.) del Pla Hidrogeolico de la Conca del Xúquer, se situa entre la línia divisòria del Caroig Nord (UH-27) i la Plana València Sud (UH 26).
El Caroig Nord està drenat pels rius Xúquer, Magre i Escalona, embassament de la Forata en el Riu Magre i embassament de Tous i Embarcadors del riu Xúquer.
Pertany al subsistema aqüífer Caroig Nord (52.01)
La UH Plana de València sud, està formada per la xarxa hidrogràfica dels rius Xúquer, Magre, Albaida, Sellent i Verd, dels que només el Xúquer té vessament perenne. Pertany al sistema aqüífer Plana de València /51)

Serveis en línia



 

Go to top
Dep.Infor. @Jam 2017@