Plànols de l'Alcúdia
Plànol de l'Alcúdia amb llocs d'interés.
Descàrrega en PDF
ENQUADRAMENT GEOGRÀFIC Està administrativament adscrita al partit judicial d'Alzira i és en esta ciutat on es concentren la majoria de dependències descentralitzades de l'administració estatal i autonòmica : Hospital comarcal i àrea de salut, Delegació d'Hisenda, Tresoreria de la Seguretat Social, entre altres. Els Jutjats de 1a Instància i Instrucció, Registre de la Propietat i les oficines d'ocupació i extensió agrària corresponents a l'Alcúdia estan a Carlet. TOPOGRÀFIC
|
|||||||
GEOLÒGIC Sense perjuí del seu desenvolupament més ampli en l'Estudi d'Impacte Ambiental, podem dir que des del punt de vista geològic tot el terme municipal pertany al denominat sistema ibèric , com tota la part central de la província de València. El sòl on s'assenta la població és una extensa plana sedimentària al·luvial, de poc pendent. Esta plana, com la major part del terme, és del període quaternari,. Està formada per sediments no consolidats de llims i argila, a més de les graves en els marges del riu Estratigrafia Els sediments trobats al terme municipal van des del Triàsic fins al Quaternari actual, amb les següents característiques: Del triàsic hi ha dos afloraments (un en Montortal i un altre en la zona de l'horta) presentant-se en la fàcies argiles versicolors amb algeps, característica de Keuper. Del cretaci, cal destacar els materials següents : calcàries micríticas blanques, que ocupen la zona occidental i més sinuosa del terme municipal; margues i calcàries acustres, separats per una xicoteta falla en Montortal. Del negoeno, poden apreciar-se quatre afloraments compostos d'argiles roges i margues limolíticas, amb nivells de conglomerat. Del quaternari, els materials trobats ocupen la major part del terme municipal, sobretot en la part plana, i cal destacar als següents : Les crostes ( constituïdes per calcàries pulvurulentas, de tons rosats depositades en forma discontínua sobre materials terciaris i per efecte de l'evaporació formen crostes hojasas en la seua part superior Palmito fluvial, compost per arenes argiloses roges amb cantells subarredonits, formats per amplis cons pels barbamos i rierols. REVISIÓ PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANA REFÓS APROVACIÓ DEFINITIVA MEMÒRIA INFORMATIVA Condicions geogràfiques Juliol 2002 8 abandonar la zona de la vall i eixir a una altra zona de pendent i relleu més suau. Glacis d'acumulació, formats per argiles roges amb cantells subarredonits que alternen Altres característiques tectòniques com a Terrasses, Llims terrosos fluvials, Llims d'inundació, Platja de Galcis, Al·luvial, Eluvial es descriuen mésdetalladament en l'Estudi d'Impacte Ambiental Tectònica Les adreces de tectonicidad que es formen en la muntanya són clarament ibèriques, és a dir es corresponen amb les adreces que presenta la Serralada Ibèrica per l'orogènia Alpídica, presentant els seus plecs la direcció NO-SE i la xarxa de fracturación o bé és paral·lela a esta o bé és ortogonal o de creuer. Punts d'interés geològic Segons publicacions de l'Institut Tecnològic i Geominero d'Espanya i de la Diputació Provincial de València, pot concloure's que en el terme municipal de l'Alcúdia no es localitza cap punt catalogat d'interés geològic. Aprofitament industrial de materials geològics Hi ha depòsits de grava situats en el llit del Riu Magre, de caràcter calcari ben arredonit, amb matriu arenós argilosa que poden ser bé aprofitats com àrids per a formigons i ferms de carretera, que ja han sigut explotats en la seua major part. També presenten interés industrial per a la construcció de terrenys calcaris del cretaci situats en la zona més occidental del terme municipal. REVISIÓ PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANA REFÓS APROVACIÓ DEFINITIVA MEMÒRIA INFORMATIVA Condicions geogràfiques Juliol 2002 9 HIDROLÒGIC El terme de l'Alcúdia es troba situat des del punt de vista hidrogeològic dins del Sistema Aqüífer Denominat “Plana de València” núm. , 51 que correspon al número 51 del mapa de Síntesi de Sistemes Aqüífers. Des del punt de vista d'unitats hidrogeológicas (U.H.) del Pla Hidrogeolico de la Conca del Xúquer, se situa entre la línia divisòria del Caroig Nord (UH-27) i la Plana València Sud (UH 26). El Caroig Nord està drenat pels rius Xúquer, Magre i Escalona, embassament de la Forata en el Riu Magre i embassament de Tous i Embarcadors del riu Xúquer. Pertany al subsistema aqüífer Caroig Nord (52.01) La UH Plana de València sud, està formada per la xarxa hidrogràfica dels rius Xúquer, Magre, Albaida, Sellent i Verd, dels que només el Xúquer té vessament perenne. Pertany al sistema aqüífer Plana de València /51) |