Web municipal del poble de l'Alcúdia

HomeCULTURA I OCITurismeHistòria de l'Alcúdia

Història de l'Alcúdia


 

L'Alcúdia abans de 1252 va ser poblada pels ibers, els romans i els àrabs. Dels ibers tenim constància per les troballes descobertes a la partida rural dels Évols, sitiauda al terme de l'Alcúdia. Es tracta d'una necròpolis on s'incinerava els morts, les cendres dels quals es dispositaven en unes urnes de ceràmica junt a altres utensilis de l'aixovar dels difunts: armes, anells, ofrenes i altres. Alguns dels materials d'aquest important jaciment ibèric dels segles IV-I a. C. I altres peçes arqueològiques es troben exposades a la Biblioteca Municipal.

En la dominació romana hi tenim escassos vestigis. A una comarca com la Ribera, travessada de nord a sus per la via Augusta, en la qual s'han assentat diversses civilitzacions i cultures, és difícil trobar restes arqueològiques romanes. Pel que fa a l'Alcúdia, tan sols hi ha referències d'algunes troballes de làpides sepulcrals a prop del riu Magre, en l'antiga partida dels Fornals.

Els romans s'estableixen al territori amb una visió de control d'acord en els seus interessos defensius, per la qual cosa molts assentaments ibers són abandonats o sofreixen una important reestructuració. Probablement l'antic poblat iber de l'Alcúdia esdevingué una vila rústica dedicada a activitats agrícoles com la fabricació de vi i oli.

El nom de l'Alcúdia prové de l'Arab Al-kudiya i isgnifica petita altura o monticle sobre el qual s'assenta una població. A l'igual que els ibers, els musulmans elegien la zona més elevada per a establir els seus respectius poblats.

El Rei Jaume I, monarca de la Corona d'Aragó, despres de conquerir Mallorca en 1229, decidi realitzar una creuada contra el regne musulmà de València. En aquesta empresa participaren nombrosos cavallers de tota la cristiandat. Un d'ells, Pere de Montagut, cavaller del regne de Navarra, amb estretes relacions amb l'ordre militar del Temple, destacà en la seua lluita per conquerir les terres de la comarca de la Ribera del Xúquer. Per aquesta raó, Jaume I li va concedir les viles de Carlet i Alfarb amb es seus castells, alqueries i ravals. Així és com l'antiga alqueria islàmica de l'Alcúdia, es convertí en un domini cristià pretanyent al senyoriu dels Montagut.

El naixement de l'Alcúdia com a poble pertanyen a la civilització cristianooccidental fou el 17 de gener de 1252, qua va ser otorgada la carta de poblament, document pel qual se li concedeix al cavaller Pere de Montagut, senyor d'aquestes terres, la facultat de poder repoblar-les.

L'Alcúdia és un municipi de 11.000/12.000 habitants geogràficament ubicat enel centre de la comarca de la Ribera Alta de la província de València. Terra plana de ribera, entre el mar i les darreres elevacions muntanyoses del massís del Caroig amb un clima típicament mediterrani d’hiverns temperats i estius suausLimita al nord amb els termes municipals de Carlet, Benimodo, Guadassuar, Massalavés i Tous. 


 


Accés a la Carta Pobla
......
LLibre de la història de l'Alcúdia Vol1


ESDEVENIMENTS DE CARÀCTER TURÍSTIC

Ruta de la Tapa

La ruta de la tapa es du a terme durant diferents moments al llarg de l’any. En aquest esdeveniment participen tots els locals, bars i restaurants del poble de l’Alcúdia que ho desitgen. Els locals participants oferiran una tapa singular acompanyada d’una canya de cervesa o una copa de vi.

Esmorzar de Sant Andreu

Al voltant del 30 de novembre i coincidint amb la festivitat del patró del poble, Sant Andreu, l’Associació “L’Alcúdia Gastronòmica” formada per cuiners, restauradors i artesans gastronòmics de renom que aspiren a fer de la gastronomia una exquisidesa cultural, ecològica i de primera qualitat, organitzen l’Esmorzar de Sant Andreu.

Fira Gastronòmica

La Fira Gastronòmica de l’Alcúdia es celebra al voltant del 9 d’octubre, aprofitant els dies festius en els que es celebra el Dia de la Comunitat Valenciana. Es tracta d’una fita de la gastronomia, celebrada al Parc de la Fira Gastronòmica, on es donen cita les millores parades d’embotit, formatges i altres delícies de la cuina valenciana.

Torneig Internacional de Futbol COTIF

El COTIF és un encontre de Futbol Sub-20 d’11 dies de competició. Es celebra a finals del mes de juliol, on seleccions nacionals de futbol de tots els racons del món es donen visita al poble de l’Alcúdia per a competir en aquest torneig que s’ha consolidat com el de més prestigi dintre de la seua categoria.

Per a saber-ne més informació sobre aquest torneig esportiu internacional, es pot visitar la pàgina web oficial en http://www.cotifalcudia.com/

Traca Quilomètrica

Es tracta d’un esdeveniment de bé d’Interès Local. Coincidint amb l’Entrada de la patrona del poble, la Mare de Déu de l’Oreto el dia 8 de setembre, s’encén la traca que dona inici a aquest esdeveniment a la Plaça del País Valencià, i segueix el recorregut de la volta de la processó fins arribar al col·legi Batallar, on culmina amb una gran mascletà.

Setmana Santa

Es una de les celebracions més destacades a tota la comarca de la Ribera. Abasta tot el llarg de la Setmana Santa començant el Diumenge de Rams. Participen huit confraries amb més de 300 confrares cadascuna d’elles, i compta amb una implicació massiva de tota la població de l’Alcúdia. L’acte més destacat d’aquesta festivitat és el Dia de Pasqua, amb la recitació dels versos al Jesuset i a la Soledat en la Plaça del País Valencià, el dinar de germanor i la festa pasqüera que te lloc per la vesprada, la qual aglutina a tota la joventut del poble i la contrada.

Entrada de la Mare de Déu

L’Entrada de la Mare de Déu es celebra el dia 7 de setembre per la vesprada. La romeria es desenvolupa des de l’Hort de Manus fins al temple parroquial, on al llarg del recorregut s’escenifica l’entrada del senyor Peregrí de Montagut en l’Alcúdia el 1276 i el lliurament al poble de la imatge de la Mare de Déu de l’Oreto. A més, al seguici acompanyen les banderoles i les danses tradicionals, datades a la segona meitat del segle XVIII, de Gegants, Cabuts, Pastorets, Arquets, Carxofa, Tornejants, Negrets, Bolero, Dansadors i el carro de bous que porta la imatge de la Mare de Déu.

Ruta Històrica

Amb la col·laboració d’un grup interdisciplinari d’historiadors, escriptors, músics i etnobotànics, l’Alcúdia ha enllestit una passejada històrica per la població, acompanyada d’un audiovisual que s’ha creat ex-profeso, per tal de difondre entre els habitants de l’Alcúdia i pobles veïns la riquesa del patrimoni artístic i cultural del poble.

Rutes Turístiques entre Comarques

Des de fa diversos anys, el poble de l’Alcúdia participa activament en les rutes turístiques organitzades per Riberaturisme, de la Mancomunitat de la Ribera. S’ofereixen anualment diferents passejades pels monuments, història i indrets del poble.

Ruta Bernardina

La Ruta Bernardina es un passeig de 15km per la comarca de la Ribera que tracta de posar en valor les terres del sant riberenc per excel·lència, Sant Bernat, i l’Alcúdia forma part del conjunt de poblacions que organitzen aquesta ruta.

La ruta s’inicia en Carlet en la Ermita de Sant Bernat, i passa per Benimodo, l’Alcúdia, Guadassuar i arriba a Alzira, on finalment acaba. A l’Alcúdia s’aprofita aquesta ruta per a fer una visita als elements del patrimoni monumental del poble. A més, també cap la possibilitat de fer la ruta en carro per els camins i sendes de l’Alcúdia gràcies a la col·laboració dels carreters-festers de Sant Antoni que ofereixen aquesta possibilitat.

Romeria de la Canya

Tots els anys, coincidint amb la lluna vella de gener, la regidoria de Tradicions amb la col·laboració dels carreters-festers de Sant Antoni i la Colla La Rosca, organitzen una romeria en carro fins a l’anomenat Pont de Maria, ubicat en el terme de Carlet.

La tradició conta que, el carro de bous que portava la imatge de la Mare de Déu de l’Oreto cap a Carlet, on estava la casa dels senyors de Montagut, es va detenir miraculosament en aquest punt, manifestant així la voluntat de la Mare de Déu de quedar-se a l’Alcúdia. És en un dels canyars d’aquest pont on es cull la canya amb que s’encén eixe any la traca quilomètrica el dia de la Mare de Déu. La canya segada es porta a l’Hort de Manus on es deixa secar fins al 8 de setembre, dia de les festes patronals.

Festes de Sant Antoni

Aquesta festa es organitzada pels festers de Sant Antoni, els quals són els encarregats de plantar la foguera i fer la torrà popular als voltants de l’ermita del sant, així com la benedicció dels animals. D’altra banda, el grup dels Dimonis Enroscats organitzen el tradicional correfoc de Sant Antoni que va des de l’ermita de Sant Antoni fins a la plaça del País Valencià. Així doncs, El Bolero Grup de Danses, du a terme les tradicionals danses d’hivern en honor al sant, que van des de la plaça del País Valencià fins a l’ermita.

Cercavila de Reis

Seguici medieval amb un munt d’elements tradicionals en el que es representen les costums més arrelades a la cultura valenciana. Aquesta cercavila discorre pels carrers de l’antic nucli urbà, començant a l’Ajuntament fins acabar a les runes de l’antic convent de Santa Bàrbara.

Es tracta d’un seguici en el que s’impliquen un munt de grups del poble per acompanyar a Ses Majestats el Reis Mags de l’Orient, però sobre tot, per a fer d’aquesta cavalcada de reis, la més meravellosa i màgica de l’any, aconseguint convertir-la en un referent a nivell comarcal.

Danses de Sant Joan i Foguera

Des de l’any 1983, al voltant del solstici d’estiu, el Grup de Dansa de l’Alcúdia organitza la tradicional Dansà i la foguera de Sant Joan pels carrers del poble, al qual doten d’un recorregut distint cada any.

Ball de Carrer del Carrer Nou

Es tracta d’unes populars danses valsejades que s’han conservat a les festes del carrer Nou de l’Alcúdia, amb motiu de la festa de la Pilarica, i culminen amb el tradicional “Ball de Carrer”. Es un ball molt senzill acompanyat amb música de vent metall que interpreta el tradicional valseig de “Que bona estàs, Maria”.

Els darrers anys ha estat organitzat pel Bolero Grup de Danses, qui vela des de fa anys per la seua conservació i difusió.

Mostra Internacional de Dansa

Aquesta mostra de dansa te lloc cada dos anys durant les festes patronals a la Mare de Déu de l’Oreto, en la primera setmana de setembre. És un esdeveniment organitzat pel Grup de Dansa de l’Alcúdia, en el qual diferents grups d’àmbit nacional i internacional, fan una mostra de balls tradicionals d’arreu del món, que han passat de pares a fills durant diverses generacions.

El Grup de Dansa de l’Alcúdia s’encarrega de recuperar i representar els balls tradicionals de l’Alcúdia i el folklore valencià.

Jornades de Bolero

Jornades organitzades de manera bianual per part d’El Bolero Grup de Danses de l’Alcúdia. Aquestes jornades pretenen ser alguna cosa més que un simple festival de folklore. En elles s’analitza el fenomen dels balls del País Valencià, tant arrelat a les nostres terres.

Les tres activitats principals d’aquestes jornades són la Conferència, taula Redona i Mostra de ball, encara que també es pot gaudir d’altres com exposicions sobre indumentària, musicografia i dansa.

Trobafoc

El Trobafoc es una trobada de dimonis i diables que s’organitza de manera bianual per l’associació de Dimonis Enroscats de l’Alcúdia. Te lloc al poble de l’Alcúdia, coincidint normalment amb la festivitat del 9 d’octubre.

Amb aquesta trobada es pretén apropar, a la gent de l’Alcúdia i dels pobles del voltant, la cultura tradicional del foc, fent així, un correfoc i un espectacle piromusical.

Trobada de Muixerangues Tradicionals

Organitzada cada dos anys per la colla de muixeranguers locals, Els Negrets de l’Alcúdia. En aquesta trobada de muixerangues s’aposta per la posada en valor de les muixerangues tradicionals del País Valencià. La trobada s’acompanya d’una exhibició de danses i torres, així com de xerrades, exposicions i taules redones.


MONUMENTS

Ruïnes del Convent

Es tracta d’una construcció conventual del segle XVIII, bé de rellevància local. L’ordre de sacerdots que van viure en un primer moment al convent de Santa Bàrbara, més tard passaren a ocupar el nou convent, aquesta vegada davall l’advocació de Sant Pere d’Alcantera. Aquest edifici va estar habitat fins a la desamortització de Mendizábal, en 1835, any a partir del qual es va anar abandonant gradualment.

Actualment, sols es troben les runes del temple conventual de Sant Pere d’Alcantera.

El temple, va estar construït en planta de creu llatina, d’una sola nau i amb tres capelles laterals. Per a l’altar major, els franciscans encomanaren les imatges al famós escultor Josep Esteve Bonet, l’any 1773. A més, els franciscans tenien una gran devoció pel viacrucis, i en l’esplanada que s’obria a l’entrada al convent, els frares construïren un viacrucis antecessor a l’actual, on hui es troba el calvari.

Gràcies al continu procés de restauració i sanejament per part de l’Ajuntament, el poble està redescobrint aquest monument. Al seu costat, es troba el calvari parroquial, que ocupa l’antiga plaça del convent, i que configura, amb els seu grans xiprers, un sorprenent paisatge en el centre del poble.

Casa de la Cultura

Inaugurada l’abril del 1987, es tracta de la construcció més emblemàtica de la democràcia. Edifici modern i singular, obra de l’arquitecte Calza Agreda, compta amb una cúpula de ferro pintada al fresc per l’artista local Manolo Boix anomenada Al·legoria de la Ribera.

Actualment s’utilitza com a local multifuncions on es realitzen diverses activitats. Consta de tres plantes, les quals alberguen, un teatre i una sala d’exposicions. Entre les seues parets es reuneixen importants col·leccions dels principals pintors del panorama artístic valencià contemporani.

Parc de la Sènia

Parc construït als anys 80 a partir de l’antiga sènia que es trobava a la Sèquia Reial. Es troba situat a la partida la Florida, junt a l’antiga carretera nacional, hui avinguda Antoni Almela.

Actualment aquesta Nòria, sènia monumental del segle XIX i obra de l’arquitecte local Ximo Sanchis, fa homenatge al llaurador i a la historia de l’aigua al poble.

Els elements centrals són la sènia i la casa de la sènia, que fa referència a les cases riberenques de l’època en la que es criaven cucs de seda. Aquest conjunt monumental representa tots els elements emprats en l’arquitectura de l’aigua, font de riquesa de la comarca de la Ribera Alta durant segles. A més, també es troba representat el bosc mediterrani.

Església de Sant Andreu Apòstol

Temple catòlic construït en el segles XVIII i XIX d’estil barroc i neoclàssic. L’Església de Sant Andreu Apòstol es una de les més representatives mostres del classicisme barroc valencià de l’últim terç del segle XVIII. Combina harmònicament el classicisme en la planta i alçats, el barroc en els detalls decoratius de l’interior de l’església i una façana del neoclassicisme il·lustrat de final de segle.

Es tracta d’una construcció de planta de creu llatina rectangular de 30x90 metres amb un esvelt campanar de 55 metres d’alçada. Disposa de capelles laterals comunicades entre si.

El presbiteri està compost per un tram rectangular i capçalera semicircular. Als dos costats dels presbiteri s’obrin dues sales rectangulars, la sagristia a l’esquerra i la capella de la Mare de Déu de l’Oreto a la dreta.

A l’interior destaca el cicle pictòric sobre la vida de Sant Andreu pintat al fresc per Josep Vergara, les escultures de Pere Joan Guisart, la capella rococó de la Mare de Déu de l’Oreto amb pintures de Josep Vergara i la taula bifront de Joan de Joanes.

Durant les festes de Sant Andreu, s’organitzen visites guiades al campanar i al temple parroquial.

Talla Tardogòtica Original de la Mare de Déu de l’Oreto

Talla en fusta original tardomedieval. Obra datada a finals de l’edat mitjana, al voltant del segle XV, que respon al tipus iconogràfic de Virgo Lactans o Mare de Déu de la Llet.

Al observar la imatge de la Verge alcudienca, prompte es pot reconèixer la iconografia de la Verge de la Llet responent doncs a la seua tendresa recalcada als Evangelis durant la baixa edat mitjana.

Aqüeducte Mota dels Arcs

L’aqüeducte, construït l’any 1842, es una obra d’enginyeria hidràulica en tècnica tabicada davant la Sèquia Reial. Aquesta infraestructura pren el nom de la sènia ubicada dins de la Sèquia Reial, d’on agafa l’aigua per al regadiu de gran part de les terres del terme. Avui dia, aquesta ha estat substituïda per un sistema elèctric per treure l’aigua, al que s’ha anomenat Motor de Santa Bàrbara.

Encara que es conserva, en gran part, el seu estat original i la majoria dels seus arcs es troben en perfecte estat, ha estat recentment restaurat. Te una longitud de 260 metres de llarg i aconsegueix un desnivell de 3 metres d’alçada.

Es pot afirmar que es tracta d’un símbol a la comarca.

Ermita de Sant Antoni

L’Ermita de Sant Antoni Abad està ubicada a l’antic nucli urbà de l’Alcúdia, enfront de l’Ajuntament. Antigament fou la capella de l’hospital desaparegut a mitjans del segle XIX, dedicat a aquest sant, Sant Antoni Abad. Encara que ja es troben referències escrites del segle XVI, es desconeix totalment quan va ser fundat.

La façana del temple es recta i senzilla, rematada en espadanya amb frontó triangular, petita campana i creu de forja. La porta és adintelada i planxada en daurat, mostrant la data Any 1699. Sobre ella està la imatge del sant i un farolet de ferro. Un poc més amunt, s’obre una finestra rectangular.

La nau està construïda en planta de creu llatina. I l’antiga imatge del sant es troba al retaule de guix sobre l’altar major.

Hort de Manus

La senyora de l’Alcúdia, Ángela de Montagud, va fundar el convent de Santa Bàrbara l’any 1600 en el lloc conegut com a Alto de Santa Bàrbara, i és aquest edifici el que actualment es coneix com a l’Hort de Manus. Amb el pas dels anys els frares van decidir canviar d’ubicació a causa de la insalubritat de la zona, ja que estava molt a prop de la marjal, i en 1743 van passar a ocupar l’edifici que se situa en la plaça Tirant lo Blanc.

L'Hort de Manus és un dels símbols de l'Alcúdia. Un deixos edificis sense la presència del qual seria difícil d'entendre el passat, però també les tradicions que hui encara estan presents al poble.

És en aquest punt on s’inicien els seguicis rituals de l’Alcúdia, com ara l’Entrà de la Mare de Déu o la Cercavila de Reis. En estiu s’hi fan concerts a l’aire lliure en el cicle anomenat “Nits a l’Hort de Manus”.

Plafons Ceràmics

Els panels devocionals de taulells tenen el seu origen en la substitució de retaules o pintures ubicades a l’àmbit públic urbà. El quadre ceràmic fou una alternativa barata, de fàcil adquisició, de senzilla col·locació i de duració indefinida.

Al nucli històric de la població de l’Alcúdia s’han conservat els antics plafons ceràmics de les principals fàbriques de València del segle XVIII. La raó principal de la seua protecció pública és que al poble de l’Alcúdia és on s’inclouen el major nombre de plafons pintats, abans de 1750, de tots els conjunts locals valencians, a més de tractar-se d’uns plafons extraordinàriament escassos.

ELS PANELLS DEVOCIONALS A L’ALCÚDIA per Inocencio V. Pérez Guillén, Francesc Martínez Gallego, María del Mar Meca, Marcel·lí Miquel, Vicent Trescolí Serrano i Vicent Vallés Borràs. Col·lecció “Fulls d’Investigació” (1990).


Urbanisme

El centre històric, al poble de l’Alcúdia, ha conservat tant el seu traçat tradicional com les façanes de disseny historicista, eclèctic, academista i modernista.

S’han protegit bens i espais al poble mitjançant un Pla General d’Ordenació Urbana, el qual, ha delimitat dues zones en funció de l’ordenació urbanística del entorn del BIC i de la delimitació de la zona de Nucli Històric.

D’una banda, totes les parcel·les al voltant de l’àrea de influència de l’Església de Sant Andreu que poguessin afectar tant visual com físicament a les condicions de percepció del temple. I d’altra banda, s’han ampliat les places i carrers del Casc Antic, que per el entorn en el que es troben i per les seues característiques (edat i aspectes tipològics i ambientals), coincideixen amb les tradicionals de l’Alcúdia. A més, sobre aquestes zones s’estableixen unes limitacions específiques més restrictives que a la resta del casc urbà.

 

 

Serveis en línia



Go to top
Dep.Infor. @Jam 2017@