Web municipal del poble de l'Alcúdia

HomeCULTURA I OCITurismeMonumentsTemple Sant Andreu Apòstol

Temple Sant Andreu Apòstol






El Temple de Sant Andreu Apòstol, anomenat per les seues grans dimensions "la Catedral de la Ribera", és una construcció del segle XVIII.
Pere de Montagut, en el seu testament, datat el 15 de febrer de 1256, llega 100 sous per a les obres i necessitats de l’església de l’Alcúdia.
        

La primera pedra la col·locà l'arquebisbe de València, Andres Mayoral, el 30 de novembre de l'any 1746.
Les obres van ser portades a cap durant tot el segle XVIII i part del XIX.
La façana encara està inacabada, els capitells de les columnes estan sense llaurar i els set ninxols mai no hi han allotjat cap estàtua. Va ser construïda entorn de l’any 1780. La composició respon al model vignolesc derivat de l’Església del Gesú. De dos pisos de desigual altura, la façana es compartimenta per ordres arquitectònics, corinti en el primer i dòric en el segon. La diferència d’amplària dels dos cossos es compensa en els extrems per mitjà de dues volutes de base recorbada.


Obra de l'arquitecte Vilar Miralles. Tot seguit, van dirigir-ne les obres: Pere Ximenes, Joan Baptista Lapiedra i Antoni Gilabert, autor de l'última fase de la construcció del recinte, del campanar i la façana.
En la decoració interior intervingué l'escultor Guixart i el pintor Josep Vergara, artifex dels frescos de la nau central, transepte i presbiteri, aixi com de les pintures de la capella de la Mare de Déu.

És un bon exemple de l'estil barroc classista amb decoració rococó. El primer recinte que es va fer, va ser la capella de la Mare de Déu, és l'espai més carregat del temple i un prototip del rococó. En canvi, la façana i l'altar major són més clàssics, seguint així la moda arquitectònica de l'època.
Al transepte hi ha dos altars, a l'esquerra s'alça l'altar del Sagrat cor de Jesús, el retaule és de 1943, la imatge és obra d'Innocenci Cuesta, i la decoració pictòrica de la paret la va fer Josep Martínez Nuñez. Una valuosa talla del segle XVIII és Sant Joaquim, ubicada dintre de la fornícula inferior.
El relleu de l'àtic del retaule ens mostra l'escena de la Manifestació del cor de Jesús a Santa Margarida Maria d'Alacoque, damunt de peanes hi trobem les imatges de Sant Joan Baptista i Sant Cristòfol.

Es tracta d’una de les més representatives mostres del classicisme barroc valencià de l’últim terç del segle XVIII, en el qual es combinen harmònicament classicisme en les traces de planta i alçats, barroc en els detalls decoratius de l’interior i una façana precursora del neoclassicisme il·lustrat de final de segle. És una construcció de planta rectangular perfecta de 25x50 metres , la clau de la cúpula arriba a l’altura de 33 m. i el seu esvelt campanar, a 55 m. La planta és de creu llatina inscrita seguint el model jesuític del Gesú de Vignola, a Roma.




Disposa de capelles laterals comunicades entre si. Es cobreix amb una volta de canó paredada amb llunetes, reforçada amb arcs torals o faixons que divideixen en quatre trams la nau des dels peus fins al creuer. A la capella de la Mare de Déu, la porta està molt decorada. En l'entra d'accés a la capella, al sòl hi ha una làpida que ens recorda on va ser soterrada Maria Anna Amat, alcudienca que va tindre revelacions. A ambdós costats unes pilastres de capitell corinti sostenen l'entaulament sobre el qual hi ha un frontó partit, característic del barroc, les imatges esculpides per Guixart de la fortalesa i la Temprança flanquegen el fresc de Vergara L'Encontre d'Abraham i Melquisedec, el qual li ofereix pa i vi en entrar Jerusalem.

 


Els arcs transmeten verticalment l’embranzida a unes pilastres d’ordre corinti amb fust vertical recolzades en sòlids pilars. En el creuer, la cúpula sobre petxines s’alça recolzant-se en quatre arcs torals, té un petit tambor amb entaulament igual al que circumda al temple i sobre aquest quatre petites finestres que proporcionen llum, amb obertura precedida de reixat de ferro. La mitja taronja, d’11 metres de diàmetre, està solcada per setze nervis apariats i coberta amb teula blava de Manises. El presbiteri està format per un tram rectangular i capçalera semicircular inscrita. Als dos costats del presbiteri s’obrin dues sales rectangulars, la sagristia a l’esquerra i a la dreta la capella de la Mare de Déu d’Oreto o de la Comunió amb cambra en la seua capçalera, amb accessos des del presbiteri i des del transsepte.

Al presbiteri, la volta de canó presenta la culminació del cicle pictòric del patro amb la Glorificació de Sant Andreu després del seu martiri, l'apòstol amb la creu aspada i la palma, és rebut a la glòria per Jesucrist.

El retaule major és l'original, de principi del segle XIX, el cos inferior presenta grans columnes i pilastres darrere de les quals s'obri una exedra on el ninxol allotja la imatge de Sant Andreu de Vicent Rodilla (1942), i davall d'aquest, un Crist Crucificat (1940), el cos superior o àtic s'alsa sobre la vorera, precedida per la barana, on es llig "Sante Andrea ora pro nobis". L'àtic està presidit per un relleu: Sant Roc amb l'àngel i el gos, i està acabat en un frontó corbat, flanquegen l'àtic dues poderoses imatges dels sants de la pedra: Abdó i Senén.

Sobre la porta d'accés a la sagristia hi ha un frontó partit, damunt del qual es situen les escultures al·legòriques de la Prudència i la Justícia, obres de Guixart, i un fresc ovalat de Vergara: La Imposició de la casulla a Sant Ildefons.

L'interior de la sagristia presenta al fons, un nínxol amb una imatge de Crist crucificat i un bust de La Dolorosa, del segle XVII, aquest últim restaurat en 1993. A l'esquerra hi trobem la imatge de Sant Andreu de 1942 que ix a la processó, de Vicent Rodilla, una pila rentamans de 1881, decorada amb un rerefons ceràmic des de l'any 1993.

Serveis en línia



Go to top
Dep.Infor. @Jam 2017@