Amb el pas dels anys els frares decidiren canviar la ubicació prop de la marjal a causa de la insalubritat de la zona i el 1743 es traslladaren a l’edifici situat a la plaça del Tirant lo Blanc, però sota l’advocació de Sant Pere d’Alcàntara.

 L’edifici va estar habitat fins a la desamortització de Mendizábal, l’any 1835, any a partir del qual començaren a abandonar-lo gradualment.

La cúpula s’alçava sobre petxines en el creuer. Les imatges per a l’altar major van estar encomanades al famós escultor Josep Esteve Bonet, l’any 1773. Els franciscans mostraven gran devoció pel viacrucis, i en l’explanada que s’obria a l’entrada del convent en construïren un, antecessor a l’actual, on hui es troba el calvari parroquial amb grans xiprers que configura un sorprenent paisatge al centre del poble.

Gràcies al continu procés de restauració i de sanejament efectuat per l’Ajuntament, el poble està redescobrint aquest monument. 

A hores d’ara sols resten les ruïnes del temple conventual amb planta de creu llatina i una nau amb tres capelles laterals. Estava cobert amb volta de canó amb llunetes sobre arcs forments de mig punt que arrancaven de l’entaulament, construït sobre pilastres dòriques i rematat amb una potent cornisa denticulada.