El ball dels Dansadors és una dansa processonal de caràcter guerrer, l'origen de la qual es remunta al segle XVII, encara que hom la suposa d'origen grec o, inclús, creu que la seua base podria trobar-se en l'època ibèrica. Duen en la mà dreta un pal o bastonet i una planxeta metàl·lica en l'esquerra. Colpejant ritmicament els bastonets i les planxetes, al temps que evolucionen al so de dolçaina i tabalet, representen atacs i parades entre dos bàndols en una esgrima rítmica. Visten camisa blanca arromangada, pantaló curt negre i damunt d'ell un faldonet blau pàl·lid, mitjes blanques i espardenyes de careta. Es cobreixen el cap amb un barret negre, en la capçada del qual l'envolta la mida de la mare de Déu.

Compten amb uns vint números d'execució breu, entre els que destaca Lú, Dos i Quinze, l'Ampla, el ball de carrer i la planxeta. Es una ball emparentat amb els bastonets d'Algemesí, palitrocs de Catalunya, Dansants de Peníscola i Gerrers de Todolella.