La referència més antiga que es té de l’existència de la dansa dels pastorets a l’Alcúdia, ens la dona Mossén Chover en la seua Resenya històrica de l’edificació de l’església, quan apunta que en l’acte de trasllat de l’imatge de la verge des de l’antiga esgésia a la capella del nou temple, l’any 1762, parla de les evolucions efectuades per aquesta dansa, que pot ser tinga la seua procedència en un antic misteri de l’Adoració dels Reis.

El ball dels Pastorets és la dansa infantil per excel·lència del repertori folklòric alcudià. L’únic ball per a xiquets que s’ha mantingut històricament en el seguici processional de la Mare de Déu de l’Oreto i que conserva la riquesa d’una melodia pròpia i original que curiosament no es troba en cap altre ball fora de l’Alcúdia. La música dels pastorets consta de dues parts rítmiques, així com sol ocórrer sovint a les danses tradicionals, com ara al ball dels nanos: la primera amb ritme de 2 per 4, és la melodia original, inèdita, que es correspon amb un ball senzill per als balladors, i la segona, més coneguda, és un 6 per 8, que apareix també en la dansa dels Porrots de Silla, més viva, i que soluciona el ball.

Pensada expressament per a xiquets, es tracta d’una dansa senzilla que alterna dues modalitats de ball: “el curt” –consistent en fer un corredor i un rotgle de pastorets, entre els quals entra i ix la pastoreta fins que acaba la música i s’agenolla al mig-, i “el llarg” –amb una fila de pastorets que acompanyen amb colps rítmics panderetes i garrots i que conclou en un rotgle de pastorets agafats de la cintura, mentre la pastoreta, des del mig, els compta amb la vara com si foren borreguets.

El ball de Pastorets de l’Alcúdia es documenta ja en 1880, en una nota de lloguer a la Casa Insa de València, per a “8 pastores niños y 1 pastora niña de 12 años”, i continua apareixent, sense interrupció, en els seguicis de 1882, 1883, 1886, 1887, 1888, 1889, 1890, 1891 i 1892. Generalment amb la mateixa estructura, en algun any es descriu la dansa amb la participació de huit pastorets i huit pastoretes, que durien a terme alguna variant del ball que s’ha mantingut des del segle XIX fins a l’actualitat.

Després del parèntesi de la guerra civil, el 1948 es va recuperar la dansa per part de l’aleshores capellà don Enrique González i la seua germana Isabel, mestra de música, a partir del que la gent major recordava del tio Micalet del carrer Nou.

Novament abandonat el ball en els anys setanta, tornaria a reviscolar amb força  en l’Entrà i en la processó de la Mare de Déu, en 1981, gràcies a Jesús Hernandis, que aprengué el ball de la pastoreta de 1948, Oreto Boix Álvarez.

En l’actualitat i des de 1996 és Xelo Lorente qui assumeix la tasca d’ensenyar i mantindre, any rere any, una de les danses més significatives, entranyables i característiques del seguici festiu tradicional de l’Alcúdia.

Font: TRESCOLÍ BORDES, O., PORRAS BORONAT, G., MIQUEL ANTICH, D., Velles i novelles. L’Alcúdia i les festes a la Mare de Déu de l’Oreto, Ajuntament de l’Alcúdia, 2006.