Web municipal del poble de l'Alcúdia

PortadaEl Poble de l'AlcúdiaTurismeEspais naturalsEl Corral de Rafel

El Corral de Rafel




Corral de Rafel

Va ser construït prop d’una antiga vereda per on passaven els grans ramats que fugien del fred hivern de les terrers de l’interior i buscaven en aquestes altres terres pastura abundant i temperatura més benèvola.

El corral alçat amb pedra i morter acollia una casa adossada amb dues habitacions i un menjador amb llar i canterelles. A la part de darrere hi havia un corralet amb una habitació menuda on dormien els pastors que llogaven el corral gran.

Rafel Simó Esteve, veí de l’Alcúdia, l’ocupà allà per l’any 1900 i encara que després d’ell va tindré molts altres propietaris ha perviscut el seu nom. Ja en runes i deixat de la mà del pas del temps quan havia de ser útil a l’home, l’Ajuntament de l’Alcúdia el va expropiar i el rehabilità per a convertir-lo en aula de natura.

En creuar la porta d’entrada al corral hi ha un panell que recull tota la informació necessària per a seguir la història d’aquestes parets centenàries amb fotos de l’estat en runes en què es trobava abans que l’Ajuntament de l’Alcúdia iniciara les obres de reconstrucció i amb fotos actuals que s’aproximen al seu estat en èpoques d’esplendor.

El Corral de Rafel va ser construït en la part de ponent de l’Alcúdia en els primers contraforts del massís del Caroig a la falda de les primeres llomes de la Ribera del Xúquer en el lloc anomenat, la Muntanya, al costat d’una antiga vereda, pas obligat dels ramats transhumants.

Va ser construït en aquest indret per la situació de privilegi que oferia ja que atresorava gran riquesa natural i permetia l’aprofitament de les terres de la propietat que es dedicaven als cultius de secà (oliveres, garrofers i vinya per a obtenir la pansa) i a la pastura del ramat (cabres i ovelles).

Era un lloc tancat adossat a un habitatge senzill construït amb pedra i morter (mixtura de fang i de calç) amb un estable per a tindre a cobert el bestiar, tot envoltat per la terra de conreu i les pastures per al ramat. La casa tenia dues habitacions i un menjador amb llar i canterelles. A la part de darrere hi havia un corralet amb una habitació menuda que donava a l’interior de la casa i era emprat pels pastors que llogaven el corral més gran. En la porta de la casa hi havia el forn de pa, protegit per un paretó (mur) i, en el punt més fondo fel terreny i pegat a la casa hi era l’aljub que recollia l’aigua, per al consum humà i dels animals, dels aiguavessants de les llomes que l’envolten. A la vora del camí, a mà dreta, enfront de la caseta dels coets queden les runes de l’antic aljub on es recollien les aigües pluvials que vessava la petita lloma on es troba el corral i que s’empraven per a abastir d’aigua el ramat i també les persones.

 

L’aljub, de l’àrab al-jubb ‘el pou’, no és altra cosa que un depòsit per a guardar l’aigua potable de la pluja. Depòsit que hom construïa amb rajoles o maons o amb les pedres del terreny i que per a evitar les pèrdues d’aigua o que aquesta es fera malbé recobrien les parets de dins amb una barreja elaborada amb calç, arena, argila i resina que s’extrau del llentiscle.

A la muntanya tot era vàlid per tal d’apaivagar l’assedegada gola del ramat i dels ramaders que venien de terres llunyanes. Els pastors quan no es podien aprofitar dels recipients naturals que la naturalesa els oferia en altres llocs, com ara els cocons o els gorgs, havien de procurar-se els mitjans artificials pertinents com els aljubs, les basses o els pous.

I, és clar, el corral també tenia el seu aljub de pedra amb un abeurador per a facilitar que el ramat poguera beure amb comoditat. Si s’emprava un tronc gran a què hom prèviament havia buidat per dins per a construir l’abeurador, aquest rebia el nom de gamelló i estava tan unit a l’aljub que se solia dir: “Una font òrfena de gamelló quasi no és una font. És un pou”. Avui només queden les pedres nues que són el testimoni fefaent que en altre temps foren l’aljub del corral, del gamelló, com és natural, el pas del temps i el corc ja s’han encarregat d’esborrar, fins i tot, el nom.

 

El corral acollia els ramats d’ovelles i de cabres d’aquells pastors que l’arrendaven quan transitaven per la vereda i que pagaven una part del lloguer amb el fem que quedava després de l’arrendament.

Del primer constructor no hi ha notícies, segurament construí un corral en sec per a tancar grans quantitats d’ovelles. El nom actual prové de Rafel Simó Esteve, veí de l’Alcúdia, que fou un dels propietaris allà pel 1900, avui pertany a l’Ajuntament de l’Alcúdia.

Va ser ocupat per diverses famílies que van viure-hi i es dedicaren a la cria d’ovelles fins que va quedar deshabitat i començà el declivi i posterior deteriorament encara que es va mantindre l´us com a corral per al ramat i per a aprofitar les garrofes fins que els incendis posteriors deixaren el lloc sense arbres.

L’any 2005 l’Ajuntament de l’Alcúdia, amb l’ajuda de la Confederació hidrogràfica del Xúquer, per tal de conservar-lo i d’aprofitar-lo com a futura aula de natura, expropià la casa i uns 48000 m2 al seu voltant amb la intenció de rehabilitar-lo i recuperar la vegetació del paratge amb mesures com la plantació d’arbres i de plantes autòctones.




 

 

 

 

 

Muntanya, barrancs i horts alcudians ofereixen als viatgers la bellesa dels éssers que els habiten i els esclataran als ulls si resten una estoneta a contemplar-los.

Un passeig per on s’amaga la libèl·lula vespa o falsa libèl·lula.

L’Alcúdia, terra plana de ribera, entre el mar i les darreres elevacions muntanyoses del massís del Caroig amb un clima típicament mediterrani d’hiverns temperats i estius suaus, acull la libèl·lula vespa (Ascalaphus libelluloides)=(Libelloides baeticus), insecte de l’ordre neuroptera de la família ascalaphidae. Depredadors beneficiosos per als cultius perquè devora artròpodes i és per això que l’Entomologia econòmica els estudia per al control de plagues.

Ascalaphus a l’àrea recreativa corral de Rafel.

El corral de Rafel, antic mas de muntanya alcudià s’ha convertit en el refugi ideal per a la nostra falsa libèl·lula. El paratge ens mostra unes dolces llomes arredonides, tranquil·les i assolellades amb espessa vegetació de romaní, timons, llentiscles, coscolles i estepes on els adults són depredadors actius de menuts insectes voladors i les larves esdevenen depredadores passives que esperen el pas de la pressa amagades sota la pols del sòl.

Pels Senders botànics Joan Pellicer

En aquest punt és on comença el nostre itinerari tot ell senyalitzat mitjançant pals de fusta amb una placa d’identificació de plantes, la senda baixa molt suau cap al canal Xúquer-Túria, per a poder passejar entre la vegetació, el sender es divideix en dues sendes més, una a l’esquerra on estan indicades les herbes aromàtiques com el timó, la pebrella o la sajolida i un altra senda que se’n va a la dreta fins a baixar al canal de transvasament del Xúquer al Túria, totes dos ens tornen al corral en un preciós i fàcil passeig amb un meravellós paisatge cap a gran part de la Ribera del Xúquer.

Des de l’Alcúdia hi ha dues rutes: seguim el camí de la muntanya fins al canal de transvasament Xúquer-Túria, trobarem un pont i a l’altre costat un camí de terra que ens condueix al corral de Rafel. També podem recórrer la cicloruta (14Km) senyalitzada en groc de dificultat fàcil i que en el seu itinerari passa pel mas, o fins i tot utilitzar el SLV Sender dels barrancs de l’Alcúdia: 2h 50 min, que a través dels quatre barrancs la Devesa, el Barranquet, el barranc de Piquetes i el barranc de Matamoros, ens duran directe al barranc de les coves del Truig i al mas del Corral de Rafel.

Els senders botànics Joan Pellicer amb una durada d’1hora 30min són de dificultat fàcil, es creuen entre si i ofereixen bones vistes al canal de transvasament, la Ribera i a paratges com la Murta o als tallats de Penya-roja.

Des del mas agafarem, direcció est, el sender que baixa al barranc de les coves del Truig, sempre acompanyats per ginebres (Juniperus oxycedrus), pebrelles i sarjolides, sota la protecció de forçuts garrofers, fidels testimonis del vol de la falsa libèl·lula que sedega la vegetació preferentment de flors grogues. 

Els suaus tàlvegs desforestats des de primeries del segle XX són l’amagatall idoni per a l’espècie.

Seguim el sender Joan Pellicer envoltats per serres com la de Matamóns o la serra del Cavalló, per l’alt del Trencall i els tallats de Penya-roja, la senda ens descobrirà meravelles com les abelletes d’espill ( Ophrys speculum), del llatí speculum (espejo) en referència al característic label amb la màcula central de color blau brillant tornassolat.

La cavitat estigmàtica, es troba flanquejada per dos parells de taques de color negre brillant que simulen els ulls d’un insecte.

És una espècie de distribució mediterrània amb l’espai òptim en la subconca meridional, amb bona presència des de la Península Ibèrica fins a Turquia. En el territori valencià apareixia en les tres províncies, sent escassa a Castelló.

Mostra clares preferències per les muntanyes litorals on pot ser abundant localment en les comarques costaneres, especialment en “lastonares” postincendi i en prats de gramínies des del nivell del mar fins als 750 metres, on es freqüent en matossars oberts i prats, llocs que faciliten la pol·linització pel mascle de l’heminòcter Campsoscolia ciliata.

També podrem veure el lliri trist o les papallones de mig dol o l’espanyola ( Anthocharis euphenoides). Arribats ací podem tornar al mas completant els senders o també podem agafar el sender dels Barrancs de l’Alcúdia, sl-cv66.

3. Pel sender dels barrancs

El sender dels barrancs ens endinsa en el tresor guardat zelosament per les terres de ribera que tixen un entramat de tarongers, fruiters, margenades, séquies i sendes, paradís somiat per a les marietes de set puns, per a la corretjola borda ( Aristolochia pistolochia) i la borratxa ( Borago officinalis), plantes totes elles anomenades pel botànic J. Antoni Cabanilles, al pas per l’Alcúdia, fa més de 200 anys.

Els barrancs també són el camí del porc senglar (Sus scrofa) en el seu trànsit cap als sembrats, i l’espai de caça d’aus com el falcó.

Des de l’Alcúdia hi ha dues rutes: seguim el camí de la muntanya fins al canal de transvasament Xúquer-Túria, trobarem un pont i a l’altre costat un camí de terra que porta al corral de Rafel.

També podem recórrer la cicloruta (14Km) senyalitzada en groc o fins i tot podem utilitzar el SLV Sender dels barrancs de l’Alcúdia.

 

En el teu idioma

Go to top
Dep.Infor. @Jam 2017@