Web municipal del poble de l'Alcúdia

El Corral de Rafel




Corral de Rafel

Va ser construït prop d’una antiga vereda per on passaven els grans ramats que fugien del fred hivern de les terrers de l’interior i buscaven en aquestes altres terres pastura abundant i temperatura més benèvola.

El corral alçat amb pedra i morter acollia una casa adossada amb dues habitacions i un menjador amb llar i canterelles. A la part de darrere hi havia un corralet amb una habitació menuda on dormien els pastors que llogaven el corral gran.

Rafel Simó Esteve, veí de l’Alcúdia, l’ocupà allà per l’any 1900 i encara que després d’ell va tindré molts altres propietaris ha perviscut el seu nom. Ja en runes i deixat de la mà del pas del temps quan havia de ser útil a l’home, l’Ajuntament de l’Alcúdia el va expropiar i el rehabilità per a convertir-lo en aula de natura.

En creuar la porta d’entrada al corral hi ha un panell que recull tota la informació necessària per a seguir la història d’aquestes parets centenàries amb fotos de l’estat en runes en què es trobava abans que l’Ajuntament de l’Alcúdia iniciara les obres de reconstrucció i amb fotos actuals que s’aproximen al seu estat en èpoques d’esplendor.

El Corral de Rafel va ser construït en la part de ponent de l’Alcúdia en els primers contraforts del massís del Caroig a la falda de les primeres llomes de la Ribera del Xúquer en el lloc anomenat, la Muntanya, al costat d’una antiga vereda, pas obligat dels ramats transhumants.

Va ser construït en aquest indret per la situació de privilegi que oferia ja que atresorava gran riquesa natural i permetia l’aprofitament de les terres de la propietat que es dedicaven als cultius de secà (oliveres, garrofers i vinya per a obtenir la pansa) i a la pastura del ramat (cabres i ovelles).

Era un lloc tancat adossat a un habitatge senzill construït amb pedra i morter (mixtura de fang i de calç) amb un estable per a tindre a cobert el bestiar, tot envoltat per la terra de conreu i les pastures per al ramat. La casa tenia dues habitacions i un menjador amb llar i canterelles. A la part de darrere hi havia un corralet amb una habitació menuda que donava a l’interior de la casa i era emprat pels pastors que llogaven el corral més gran. En la porta de la casa hi havia el forn de pa, protegit per un paretó (mur) i, en el punt més fondo fel terreny i pegat a la casa hi era l’aljub que recollia l’aigua, per al consum humà i dels animals, dels aiguavessants de les llomes que l’envolten. A la vora del camí, a mà dreta, enfront de la caseta dels coets queden les runes de l’antic aljub on es recollien les aigües pluvials que vessava la petita lloma on es troba el corral i que s’empraven per a abastir d’aigua el ramat i també les persones.

 

L’aljub, de l’àrab al-jubb ‘el pou’, no és altra cosa que un depòsit per a guardar l’aigua potable de la pluja. Depòsit que hom construïa amb rajoles o maons o amb les pedres del terreny i que per a evitar les pèrdues d’aigua o que aquesta es fera malbé recobrien les parets de dins amb una barreja elaborada amb calç, arena, argila i resina que s’extrau del llentiscle.

A la muntanya tot era vàlid per tal d’apaivagar l’assedegada gola del ramat i dels ramaders que venien de terres llunyanes. Els pastors quan no es podien aprofitar dels recipients naturals que la naturalesa els oferia en altres llocs, com ara els cocons o els gorgs, havien de procurar-se els mitjans artificials pertinents com els aljubs, les basses o els pous.

I, és clar, el corral també tenia el seu aljub de pedra amb un abeurador per a facilitar que el ramat poguera beure amb comoditat. Si s’emprava un tronc gran a què hom prèviament havia buidat per dins per a construir l’abeurador, aquest rebia el nom de gamelló i estava tan unit a l’aljub que se solia dir: “Una font òrfena de gamelló quasi no és una font. És un pou”. Avui només queden les pedres nues que són el testimoni fefaent que en altre temps foren l’aljub del corral, del gamelló, com és natural, el pas del temps i el corc ja s’han encarregat d’esborrar, fins i tot, el nom.

 

El corral acollia els ramats d’ovelles i de cabres d’aquells pastors que l’arrendaven quan transitaven per la vereda i que pagaven una part del lloguer amb el fem que quedava després de l’arrendament.

Del primer constructor no hi ha notícies, segurament construí un corral en sec per a tancar grans quantitats d’ovelles. El nom actual prové de Rafel Simó Esteve, veí de l’Alcúdia, que fou un dels propietaris allà pel 1900, avui pertany a l’Ajuntament de l’Alcúdia.

Va ser ocupat per diverses famílies que van viure-hi i es dedicaren a la cria d’ovelles fins que va quedar deshabitat i començà el declivi i posterior deteriorament encara que es va mantindre l´us com a corral per al ramat i per a aprofitar les garrofes fins que els incendis posteriors deixaren el lloc sense arbres.

L’any 2005 l’Ajuntament de l’Alcúdia, amb l’ajuda de la Confederació hidrogràfica del Xúquer, per tal de conservar-lo i d’aprofitar-lo com a futura aula de natura, expropià la casa i uns 48000 m2 al seu voltant amb la intenció de rehabilitar-lo i recuperar la vegetació del paratge amb mesures com la plantació d’arbres i de plantes autòctones.




 

Go to top
Dep.Infor. @Jam 2017@