Web municipal del poble de l'Alcúdia

PortadaCULTURA I OCINatura i tradició2.-Herbes costums i tradicionsEl romer un llibre sencer

El romer un llibre sencer

ROMER

“Anant a la romeria, un romer em donà un ram.
Aquella flor de romer. Ai mare!... se va mustiant.
Mare, jo vull el romer encara que les flors es muiguen,
que en mon cor tinc un roser d’altres flors que mai es mustien

Joan Martí Gallur (Versos de poble i dedicatòries)


“Si vas a la muntanya i no agafes romer no tens l’amor vertader”


Romer, romaní, romanyí o romanill (Rosmarinus officinalis). El nom llatí rosmarinus té dues possibles interpretacions: la llatina formada per ros (rosada) i marinus marí) pel paregut de les seues flors a les gotes de la rosada en les proximitats de la mar i la grega formada per rhops (arbust) i marinus que deriva de myrinos (aromàtic).
I és que el romer és una mata llenyosa molt aromàtica que creix en els aiguavessants de les serres de terrenys calcaris on acompanya el coscollar (Arbust perennifoli de la família de les fagàcies (Quercus coccifera), de fulles coriàcies, verdes i lluentes, sinuades i espinoses, i fruits en bellota) que substitueix el bosc de muntanya mediterrània.


Les flors tacades d’esguits violacis allargats molt aromàtiques i mel·líferes romanen en la planta durant tot l’any,: “De flors de romaní i noies per a casar, tot l’any n’hi ha”.
També hi ha flors blanques que anomenem romer mascle i hom creu que té més virtuts que l’altre i com ens ha dit el tio Ramon en les nostres tranquil·les i nodridores passejades pel corral de Rafel: “Jo des de fa molts anys quan entre en la muntanya sempre agafe set brots de romer i me’ls fique a la butxaca perquè a mi m’han ensenyat a fer açò perquè mentrestant estiga en la muntanya no em passe res, ni bacs, ni picades, ni res que siga mal”
El romer sempre ha estat present en la cultura popular des de l’antiguitat i se n’ha fet ús de tot tipus perquè té gran quantitat de propietats medicinals.
Els grecs ja l’empraven en els rituals funeraris perquè neutralitzava l'olor de la descomposició i és per això que formava part dels delmes i dels impostos dels ciutadans.
A les nostres terres és molt conegut l’ús de cremar el romer al foc de la llar per a perfumar tota la casa perquè aporta felicitat a la família i, fins i tot respirar el seu aroma és bo per al tractament de l’asma. Fra Francesc Eiximenis, l’il·lustre franciscà gironí de naixement al segle XIV i valencià d’adopció, en el “Regiment de la cosa pública” fa la següent reflexió: “és preciós fust e fragant, ço és romerode que en altres terres encides s’en troba una mata”


Quan encara no era coneguda la neteja en sec, es posaven prop de l’entrada de les cases les mates de romer perquè així tot aquell que hi entrava es refregara amb la planta i quedara així la roba perfumada amb el dolç aroma que hi desprén. Si fem cas als nostres avantpassats quan canviem de casa és convenient cremar una mica de romer en cada nova habitació per a purificar la llar.
El romaní ha estat consagrat a Venus, símbol de l’amor, de la salut i de l’alegria i això ha fet que siga també conegut com l’herba dels trobadors, aquells que cantaven a l’amor cortés entre dama i vassall. Una rameta penjada a la roba afavoreix les relacions amoroses. Es convertí en símbol de la fidelitat
Qui va a la serra
i no agarra romer,
no té un amor vertader
si l’agarra florit
a l’any marit.

i adquirí fama d’enfortir la memòria i avivar els records i és per això antigament els alumnes de la prestigiosa universitat de la Sorbona prenien infusió d’aquesta planta a l’època d’exàmens.
Les flors en contacte amb la pell i vora el cor donen alegria i poder arribar a curar les penes d’amor com així ho ha descobert l’aromateràpia, ja que alça la moral dels deprimits, facilita la son , relaxa els nervis i elimina l’estrés. Si posem les fulles sota el capçal, permet somnis feliços i és que la màgia d’aquesta ciència ha triat amb saviesa els elements que defineixen aquesta planta: com a planeta, el sol i com a element, el foc.


A aquesta aromàtica que hem afegit a la paella mentre bull el caldo o, després d’haver-la cuita hom li ha atribuït virtuts medicinals com els que emprava la mare de Jose Maria Arocas: “Ma mare quan jo era xiquet ficava unes rametes i brotets de romer tota la nit arremulla en aigua i l'endemà, de bon matí el meu germà i jo ens ho bevíem perquè ens deien que era bo per a donar fam”
I avui sabem que és un bon remei per a la falta d’apetit així com un bon condiment per als menjars, ja que ressalta el sabor dels aliments tant si l’usem fresc en ensalada o si cremem les rametes quan elaborem una graellada de carn. També és un bon conservant natural perquè ralentitza el creixement d’alguns bacteris que estan relacionades amb el procés de descomposició dels aliments o un purificador de l’aigua contaminada, ja que si bullim l’aigua contaminada amb romer sec ,elimina completament les bacteris.

Per a fer l’esperit del romer ficarem un número imparell de brotets de romer en una ampolla d’alcohol, és molt bo per a fregar-se les articulacions i apaivagar els dolors dels ossos i els musculars. El tio Ramon que no ha sentit mai parlar dels nostres clàssics el que fa és el mateix que Arnau de Vilanova que segons hom diu va ser el primer que va obtindre l’essència, en dissolució alcohòlica, anomenada esperit de romer, cap a l’any 1300.

I per a adonar-nos de l’estima que alguns hòmes tenen per aquesta planta llegiu el que diu l’Ovidi Montllor (a Alcoi les meues vacances) que l’estima tant que el vol només per a ell després de la mort: “Ací on comença el barranc del Sim, prop d’un romer deixeu-me ja, així tindre l’aroma bo”.
Pel mateix motiu que el lleó és el rei de la selva, l’àguila, de l’aire o la balena, de la mar, d’entre els arbustos de la muntanya, el romer és l’amo.
I com diu el refranyer: “De les virtuts del romer es pot escriure un llibre sencer” o “El romer és famós en el món sencer”

 
A les hores, tant o més atractiu encara és l’efecte d’aquesta planta llenyosa per a certes espècies de papallones que solen moure’s per ell, se n’alimenten i hi ponguen els seus ous dels quals naixeran noves erugues, a més de gran quantitat d’insectes que aprofiten les seues rames per a fer niu i viure-hi o libar el nèctar de les flors com fan les abelles i nosaltres vendrem com abans venien hòmes de fora amb una burreta carregada de canterets i tot cridant pels carrers deia:

Arrop i talladetes...!
Mel de romer...!
i
 les dones a Benigànim o a l’Alcúdia eixien al carrer a comprar-li el preat nèctar a la veu de:
Arroper,
posem suc i tros!

 

En el teu idioma

LA DIDÀCTICA NATURAL AL CORRAL DE RAFEL


Estem en mig d’un paratge desconegut que va ser un lloc  de pas molt important de ramaders i de ramats transhumants. Un lloc que, ara per ara, resta oblidat encara que està poblat per gran quantitat d’éssers estranys i a l'hora fascinants.
Voleu ajudar-nos a explorar-lo?
Web Quest- Corral de Rafel

MÈTODE



Revista cientifica de la Universitat de València.

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

La gran dificultat que troben quan volem conéixer els diferents éssers vius i el lloc on habiten ens ha motivat a elaborar aquesta col·lecciò amb la pretensió de facilitar a tot hom l’accés a la informació necessària sobre la biodiversitat local.

ECOPARC/ECOPUNTS

Què són els Ecopunts?

Els Ecopunts són la forma en què el CRiV quantifica l'esforç mediambiental realitzat pel ciutadà quan fa un ús responsable dels ecoparcs al separar i depositar en ells els residus generats en l'àmbit domèstic.

CATÀLEG DE PLANTES

BIODIVERSITAT ALS COL·LES

Amb tota la informació que ja tindreu i amb un bon grapat d'imaginació, elaborareu un mural amb una ferramenta meravellosa que es diu GLOGSTER.

BIODIVERSITAT VIRTUAL


Benvinguts a Biodiversitat Virtual una plataforma científica i divulgativa basada en el treball cooperatiu i la participació ciutadana. Consisteix en dotze galeries temàtiques de fotografies digitals geolocalitzades i ordenada taxonòmicament. A continuació pots accedir a les diferents galeries.

PARCS NATURALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Al País Valencià existeixen 22 parcs naturals, definits com a àrees naturals que, atenent a la representativitat dels seus ecosistemes posseeixen uns valors ecològics, científics, educatius i culturals, la conservació dels quals mereix una atenció preferent i es consideren adequats per a integrar-los en xarxes nacionals o internacionals d'espais protegits.

MICRORESERVES DE FLORA VALENCIANA

Què és una microreserva de flora?

Una microreserva és una zona de menys de 20 hectàrees d'extensió, que és declarada mitjançant Ordre de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, per tal d'afavorir la conservació de les espècies botàniques rares , endèmiques o amenaçades.
Accés a la WEB

ESPAIS NATURALS VALENCIANS PROTEGITS

RESIDU ON VAS?

La «gestió de residus» inclou l'exercici de les activitats i operacions següents: recollida, transport i tractament de residus, vols saber on van?

JARDÍ BOTÀNIC/UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

FLORA SILVESTRE DEL MEDITERRÁNEO

 

El web inclou més de 4000 taxons presents de la Península Ibèrica i Balears, dels quals més de 2400 es troben a la Comunitat Valenciana. Tambè s'inclouen espècies no presents a la Península Ibèrica (o molt rares)

Go to top
Dep.Infor. @Jam 2017@