Bufaforats-riu Magre
Macroglossum estallatarum
Si teniu sort, com n’hem tingut nosaltres i també l’amic Adolf que tan encertadament l’ha descrit en el seu Bestiari celat, el veureu penjat, immòbil, encisat, suspés d’invisibles fils en l’aire com titella, libant el nèctar dolç d’una primerenca flor de primavera:
Soc volàtil generós
que per flors va, i per gojats;
si al ras sopes, xardorós,
t’ompliré de carn els plats.
Aquesta papallona, que sembla un borinot tant pel cos gros, com pel fet de volar perfecte i ràpid, tan ràpid i en qualsevol direcció que quan es mou que pareix que desafie la força de llei de la gravetat i provoca la sensació que li desapareixen les ales.
El nom de bufaforats li ve donat perquè quan s’acosta a escodrinyar un forat fa una remor forta que provoca amb el moviment de les ales que les empra per a comprovar si el que té davant és una flor o no.
El bufaforats (Macroglossum estallatarum) o com és conegut també en altres indrets: esfinx-colibrí borinot, colibrí o picaflor, més que batre les ales, les fa vibrar quasi un centenar de vegades per segon, la qual cosa li permet dominar l’espai aeri, restar-hi suspés i, fins i tot, volar cap arrere.
Aquesta és la defensa amb què la natura l’ha dotat perquè es defense dels depredadors que no poden esbrinar mai en quina direcció es mourà. Quan ho faça, teniu ben segur que ho farà amb gran estabilitat i amb ràpida capacitat de maniobra. De sobte, desapareixerà com tocat per vareta de mag i apareixerà en un altre lloc des d’on observarà i comprovarà que aquesta vegada també ha pogut fugir amb èxit del possible enemic.
Aquesta operació és una constant en la seua rutina i la repeteix sense descans durant totes les hores de llum del dia.
No tot ha de ser esperit guerrer, el seu volar també té l’avantatge de fer-lo arribar als llocs on altres insectes no poder accedir i per a xuplar el nèctar de les flors, no se’n posa damunt, queda quiet en l’aire fent vibrar les ales davant la flor per amb l’espiritrompa libar el seu aliment. Gràcies a aquesta tècnica no té tanta competència, ja que pot accedir a les flors de peduncles lleugers, on les papallones no poden deixar-se caure perquè les trencarien.
Aquest bufaforats l’hem seguit de flor en flor pel marge esquerre del riu Magre, en la partida el Casupet, cap a la meitat del mes de març, on les plantes florides de la part baixa del caixer són un paradís de flaires, color i nèctars. Aquest ha trobat en les flors dels agrets un plat suculent, encara que tampoc li són desagrables les flors dels cards o dels ravenells.
També l’hem vist en el llit del barranc de les coves del Truch o Puig en el paratge de la muntanya i en el tram alt del sender dels barrancs de l’Alcúdia des del camí del Paradís fins al canal de transvasament Xúquer-Túria.
Ah!, per cert si us tracten de bufarorats, feu-vos-ho mirar perquè no és cap afalac, ja que totes les definicions ens diuen que la curiositat que demostrem per les coses és excessiva i està acompanyada de ficar-nos per tot i, en tot, volem prendre part.
