Web municipal del poble de l'Alcúdia

PortadaEl Poble de l'AlcúdiaTurismeMuseus i col·leccionsCol·leccions arqueològiquesJaciment Els Évols

Jaciment Els Évols


Jaciment Els Évols

A la partida de Els Évols, a l’est del nucli urbà de l’Alcúdia, durant unes tasques de rebaixament d’uns camps de cultiu, varen apareixer un nombre indeterminat de tombes ibèriques. Una vista posterior de Taradell i Pla Ballester va permetre constatar l’existència, en una parcel·la immediata, de dues habitacions que reportaren un important conjunt de ceràmiques ibèriques, així com també van aparèixer al lloc tres ganivets afalcatats de ferro, un fragment de l’empunyadura d’una falcata i una reixa d’aladre, datant el conjunt entre el segle III i I a.C. (Pla Ballester, 1966, 281; Serrano Várez, 1987, 92). Pel que fa a l’àrea funerària, va resultar destruïda, tot i que es sap que les ceràmiques perdudes contenien óssos cremats, així com també es van poder recuperar d’aquest recinte dues falcates fortament oxidades, diverses fíbules anulars d’origen hispànic (Pla Ballester, 1966, 282) i part d’un pilum (Serrano Várez, 1987, 92) i un canelobre d’origen etrusc (Navarro Rubio, 1981).

                             

El jaciment de Els Évols estava situat al voltant d’un important camí en època ibèrica, amb un traçat semblant al de l’actual carretera CV-50, que comunicava el curs alt del riu Magre amb la plana del Xúquer (Pérez Ballester et Arasa i Gil, 2010, 104). D’aquest jaciment queda conservat un lot de ceràmiques ibèriques de bona qualitat, destacant una gran urna ovoide amb doble ansa de triple anell de boca de vora poc pronunciada, base còncava i peu en angle arrodonit, que presenta decoració amb bandes i tres frisos de cercles concèntrics; i una altra urna, en aquest cas de tipologia bitroncocònica, amb la carena molt marcada situada a l’altura del terç inferior, boca ampla de vora poc pronunciada, i ansa de triple anell, decorada amb dues bandes que envolten un fris format per cercles tangents i un rectangle format per rombes, a més d’un fris inferior format per sectors concèntrics al damunt d’una línia i davall d’aquesta un altre fris de sectors concèntrics invertits, formant amb els anteriors una mena “esses” (Serrano Várez, 1987, 81-82).

Al mes de gener de 2020, la regidoria de Cultura i Patrimoni, aconsegueix completar un plat de quatre fragments, de les restes conservades a l'Ajuntament des de l'any 1961. 

                                   

JACIMENT Arqueològic-Els Évols. L’Alcúdia

Jaciment situat en una lleugera lloma de la partida els Évols, al costat del poble, a l'esquerra de la carretera que condueix a Guadassuar. L'any 1961, com a conseqüència de labors agrícoles per a transformació dels terrenys, es va destruir una xicoteta necròpolis. Una prospecció del terreny va permetre la localització de restes de murs que van ser excavats pel sr. Pla Ballester i es comprovà que corresponien a dues habitacions. El material procedent de la necròpolis i de les habitacions va ser depositat en el Museu de Prehistòria del S.I.P. i, posteriorment, cedit a l'Ajuntament de l'Alcúdia per a la seva instal·lació en el Museu Municipal, inaugurat amb data d'Abril de 1982.

MATERIALS

A la col·lecció de l’Alcúdia, ens trobem amb una sèrie de materials i útils que formen part dels diferents estadis culturals, i que van del Paleolitic Mitjà fins a l’época romana. Aquests objectes pertanyen a jaciments localitzats en distints punts del territori Valencià.

Però, allo més important pel seu valor simbòlic com a l’orige del primer poblament de l’Alcúdia, son els materials ibèrics trobats l’any 1961 al jaciment de la partida els Èvols.

El descobriment d’aquestes restes l’any 1961, va ser conseqüencia dels treballs fets amb tractor per rebaixar uns camps, i que destruiren una necrópolis ibérica. Els senyors Pla Ballester i Tarradell ho estudiaren. Prop d’aqueix camp trobaren restes de construccions (murs i un parell d’estatges), dels quals s’arreplegà cerámica, podent-se reconstruir alguna mostra en forma de gerra. Tambe aparegueren ganivets, partde lèmpunyadura d’una espasa, una planxa-reyya de forcat i altres objectes.

Son les escases restes d’un poblat iberic construit al pla, dels segles IV a I a. de C., i que avui resta totalment encobert per les sedimentacions i els treballs agricoles. De la necrópolis sabem que era d’incineració en urnes i, malgrat ser destruides pel tractor totes les gerres, s’observà que contenien fragments d’ossos cremats, i estaben les unes junt a lñes altres . També pugueren recuperar-se unes espases molt rovellades, varies fibules anulars i altres objectes, com un aplic de fermall.

CONCLUSIONS

L’unic material datable ens porta a l’epoca tardo imperial, sense que es puga determinar més detalls sobre el jaciment ja que la zona ha sofrit profundes remocions per a igualar el terreny i facilitar el cultiu.

Bibliografia.

Martinez Perez. A.: 1982

MATERIALS
*Ceràmica

Ibèrica

Composta per atuells de pastes fines ben depurades i bona cocció que, en el seu tall transversal, presenta tres capes de diferents tonalitats, la superfície exterior sol portar *engobe.

Urna ovoide
Gran urna ovoide, boca de vora poca pronunciada i vertical que dona lloc a curts muscles, base còncava i peu en angle arredonit, doble ansa de triple anell. Com a decoració: tenim banda sobre el muscle, baix friso de círculs concéntrics separats entre si per grups de linies inclinades, a continuació banda i segment i, baix, altre friso de grups de cercles i de sectors circulars alternes, baix segments i banda i altre friso identic a l’anterior, a continuación tres bandes i segments.

Vas

Vas bitroncónic amb carena molt baixa i pronunciada, boca acampanada a la qual li falta la vora, en la unió d'aquest amb el cos, dos gruixuts bordons aplanats, base exterior còncava, peu en angle arredonit amb lleu incurvació en l'inici de la paret. El tronc superior està decorat amb bandes i segments distribuïts en tres grups.

Altura: 41’3 cm. Diàmetre de la boca: 22’5 cm. Usos múltiples i diversos

Botella

Botella de coll estret, boca acampanada bastant desenvolupada, en el coll dos bordons de mitja canya, davall de cadascun d'ells un segment, base còncava, peu simple d'angle arredonit amb lleu incurvació en l'inici de la paret. Decoració, sis bandes en la meitat superior.

Cassola gran

Gran cassola, profunda, de boca més estreta que el diàmetre màxim, coll curt i reentrant que dona lloc a vora exvasat de llavi bisellat, base exterior còncava, peu simple amb incurvació en l'inici de la paret. Decoració, sis bandes en la meitat superior.

Fragment de plat

Fragment de plat de vora vertical lleugerament *exvasado i de llavi simple arredonit, porta una *acanaladura de mitja canya en la superfície interior. Prop del llavi dos *agujerillos de suspensió. *Decoracion. Dos segments en la superfície exterior del cos

Urna bitroncònica

Amb generatrius rectilinees

Peu de copa

 

 

 

En el teu idioma

Go to top
Dep.Infor. @Jam 2017@