Bombardejar una biblioteca

Bombardejar una biblioteca

Josep Millo i VallésJOSEP MILLO I VALLÉS

“La biblioteca de Sarajevo fue destruida con bombas incendiarias, disparadas por las milicias serbias, a finales de agosto de 1992. El hombre que ordenó el ataque era un profesor de Literatura, especializado en Shakespeare”.

Així començava l’article del periodista Enric Juliana en lavanguardia.com, format digital del periòdic del mateix nom. El relat no pot ser més espaordidor. La guerra, en qualsevol de les seues versions, és el fracàs més rotund de la raça humana. La intensitat del dolor que escampa, la desolació que provoca i la mort de persones innocents ens esquitxa amb remordiments inexorables. Els efectes col·laterals, sempre imprevisibles, conculquen els drets humans i acaben, d’una o d’altra manera, amb el projecte vital de les víctimes fins a límits inimaginables. Com en el cas de l’atac conscient a la biblioteca de Sarajevo, una institució que, com recorda l’autor de l’article, representava un punt de convergència entre les diverses cultures i confessions que conflueixen en aquella ciutat. Les bombes incendiàries no solament destruïren centenars de milers de llibres, sinó que arruïnaren la major part d’un edifici singular i carismàtic. Un atemptat directe i irreversible contra la història i la cultura. Afortunadament, el maig passat, la biblioteca tornà a obrir les portes, reconstruïda amb fons europeus. Encara que s’ha ha recuperat l’edifici, cal preguntar-se si, amb el pas del temps, també es recuperarà l’esperit de convivència i de trobada que representava la biblioteca de Sarajevo abans de ser fulminada per les bombes de fòsfor.

Llegir més:
Juliana, Enric. (18 maig 2014). El hombre que incendió la biblioteca de Sarajevo, La Vanguardia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *