Són poemes rabiosament contemporanis: un recorregut pel desig, el dolor, la malaltia, l’amor, la mort, l’absència, la indignació, l’erotisme, el fàstic… La seua poesia és una imatge especular de la seua obra narrativa, i en ella apunta també l’escriptor radical, obscè, misogin, càustic, visceral, provocador. Juga a voltes amb el vers lliure, i unes altres se sotmet a la mètrica canònica i la rima, però els seus versos estan sempre al servei d’una mirada estripada, sarcàstica i lúcida sobre el món que li envolta i sobre si mateix.