És l’any 824 quan tres curiosos personatges: l’ermità Paio, el bisbe Teodomiro i el seu ajudant Martín de Bilibio “troben” una tomba les restes de la qual, asseguren, pertanyen a Santiago Apòstol. Creen així, en el bosc Libredón, prop del finis terrae o fi del món, el Iocus Sancti Jacobi per a major Gloria de Déu. Dos segles després, una jove noble, Mabilia, que per una traïció al seu pare es veu obligada a ficar-se en un món d’homes, descobreix de la mà d’un picapedrer una marca en una pedra que condueix fins a la Inventio, un pergamí escrit pel monjo Martín de Bilibio en el qual es compta la «miraculosa» troballa. Mabilia decidirà acompanyar a Arno, el picapedrer, a la recerca de la veritat.
En el seu pelegrinatge coneixerà la bondat que produeix aqueixa ruta, la construcció de ciutats, monestirs, camins i ponts, així com el costat més fosc dels picapedrers i la seua estranya labor de «arrancar-li l’ànima a les pedres», amb la finalitat d’evitar l’oblit.