Clementine és una adolescent sense problemes. Arriba del camp per a integrar-se en un institut en el qual se sent a gust. Un dia es travessa al carrer amb una parella de xiques. Una porta el pèl tenyit de blau, i li somriu, mentre Clementine baixa la vista. A partir d’aquest precís moment tot canviarà per a ella: la seua relació amb els seus nous amics, el seu lloc en la família, les seues prioritats i sobretot la seua sexualitat. És difícil saber quin aspecte té l’amor. A vegades fa mal i sempre hi ha obstacles en el camí. Però una calor inabastable s’instal·la en l’estòmac, que et fa vibrar i t’espenta a superar-te. Estem davant d’una obra que descriu amb molta delicadesa el quotidià d’una jove dona mitjançant la lectura dels seus diaris. La il·lustració de Julie Maroh permet identificar-se amb els seus protagonistes sense tot just adonar-nos. El traç de l’autora proposa unes perspectives, unes postures tan inesperades com la vida mateixa. Clementine i Emma intenten estimar-se malgrat les dificultats que suposa la visió de l’homosexualitat per part de la societat actual i els propis prejudicis de Clementine. Però descobrim una història d’amor que, malgrat ser tràgica, podria ser la de qualsevol, i sense diluir la seua intensitat en una profusió de reivindicacions socials.