El calentamiento global

Federico Castella és director de Responsabilitat Corporativa i Desenvolupament Sostenible de Oilgas International, multinacional del sector petroquímic amb implantació a Europa, Àfrica i Orient Mitjà. Un matí rep una trucada des de Oilgas Ibèrica, la seua planta de distribució de refinament a Espanya, i li comuniquen que s’acaba de produir un accident laboral en aquesta planta; un empleat, que ha caigut des de diversos metres d’altura mentre feia treballs de reposició de lluminàries, es troba en estat crític. Immediatament, s’activen tots els protocols i Federico pren un avió per a viatjar fins a Pic Paloma, la població on està la factoria. Es tracta d’un municipi enclavat en ple parc natural del Roqueo, en una zona del litoral on conviu la indústria petroquímica, l’activitat turística i el paisanatje local. Sobre aqueix espai, la planta de Oilgas s’erigeix com un gran agent dinamitzador econòmic i social, però també com una instal·lació altament contaminant. Les polítiques de Responsabilitat Corporativa desenvolupades per la signatura, no obstant això, que suposadament busquen retornar a la societat tots els beneficis que d’ella obté a través del patrocini i les ajudes directes, operen com un vertader agent silenciador de voluntats. Totes les institucions i organitzacions representatives de l’entorn, des de les associacions veïnals fins a l’ajuntament, passant pels clubs esportius i fins i tot per les associacions mediambientals, participen d’aquesta política de silenci, fent possible que l’empresa continue duent a terme la seua labor sense cap resistència. En la seua estada en Pic Paloma, Federico viu pendent de l’evolució de Manolín, l’empleat que va patir l’accident. Entretant, cada nit, Federico acudeix al piano bar del Aljaraluz Costa, l’hotel resort en el qual s’allotja. I allí, mentre remata el dia prenent uns whiskys, contempla embadalit les actuacions d’Amanda, la cantant del duo de músics que actua en el piano bar.