En aquesta obra, Viktor E. Frankl explica l’experiència que el va portar al descobriment de la logoteràpia. Presoner, durant molt de temps, en els malvats camps de concentració, ell mateix va sentir en el seu propi ser el que significava una existència nua. Com va poder ell que tot ho havia perdut, que havia vist destruir tot el que valia la pena, que va patir fam, fred, brutalitats sense fi, que tantes vegades va estar a punt de l’extermini, com va poder acceptar que la vida fora digna de viure? Les paraules del doctor Frankl arriben a un tremp sorprenentment esperançador sobre la capacitat humana de transcendir les seues dificultats i descobrir la veritat convenient i orientadora.