Pol té 29 anys i té la síndrome de Down. És com una criatura petita però amb un cossot enorme. La mama se’n queixa sovint i diu que tothom diu que són tan dolços, els de la síndrome de Down però que a ella li ha tocat l’excepció, i aleshores, sospira. I no és que no siga dolç, però també és impertinent i té enrabiades i és tossut. I és molt, molt pesat. Perquè tothom, tinga la intel•ligència que tinga, té virtuts i defectes. Ens transporta a un món de sensacions contradictòries on es barregen amb força l’amor, el desamor, l’amistat, la confiança, la traïció, la por, l’autoestima i les ganes de viure.