Torna el detectiu més divertit de la narrativa espanyola. Ens explica ací la seua doble aventura: «La qüestió és que un incident trivial em va portar records i vaig viatjar al passat (amb la memòria, ja he dit que no estic boig). Anys arrere em vaig veure embolicat en un assumpte lleig. Havien assassinat a una model i em culpaven a mi. Per descomptat, sense raó: una model no faria cas a un tipus com jo ni assassinant-la. Estava ficada gent important i van pensar que jo podia servir de cap de turc, el desgraciat que paga els plats trencats. Per a salvar la pell vaig haver de recórrer a el meu enginy i a mètodes poc convencionals i demanar ajuda a persones del meu cercle, no sempre recomanables. No sé si vaig eixir ben parat de l’intent, però vaig eixir. Ara tot allò ja és aigua passada. No obstant açò, un impuls m’ha fet tornar sobre els meus passos, recórrer els antics escenaris, cercar a les persones que van ser protagonistes d’aquell fosc cas, i resoldre-ho per fi».