El último de la estirpe

el-ultimo-de-la-estirpe

Mentre que alguns relats són bellíssims homenatges a Oliver Sacks, Iosif Brodsky i Ingeborg Bachmann, altres contes estableixen un diàleg murmurat amb animals o amb objectes. No obstant açò, el gruix de l’obra ho componen històries terribles explicades en amb prou faenes quatre magistrals pinzellades, les suficients perquè la imaginació del lector arribe a l’esdevenir de personatges perversos o tràgics, amenaçadors o ferits, gelosos o desvalguts. I encara que la majoria dels relats transcorren en austeres habitacions quasi buides, en uns altres l’autora ix a l’exterior per a convertir-ho en un escenari apocalíptic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *