En el último trago nos vamos

Sempre hi ha un glop després de l’últim en les obres d’Edgardo Cozarinsky, i encara que la cançó l’anuncie ningú es va del tot. Els insomnes errants troben un bar obert on els esperen històries inaudites. A Buenos Aires els morts sobreviuen en una precària segona vida; en la selva guaraní o en les ruïnes de Angkor palpiten, invictes, els sacrificats. I en un racó de Brooklyn atén una vident que pot transformar-se en la mare de l’incaut que s’anima a consultar-la. Com un caleidoscopi de tots els seus registres narratius, Cozarinsky explora les moltes dimensions de l’imaginari, de la memòria afectiva i les seues imprevistes confluències, de diferents rostres del desig. El resultat és un llibre inquietant, on la superfície del narrat es trenca constantment per a revelar una realitat insospitada.