Fronteres de vidre és un conjunt de vint narracions curtes que tenen en comú l’element fantàstic i la sorpresa. Francesc Mompó ens demostra la seua capacitat per a estiregassar la lògica fins al punt d’enllaçar-la amb l’element irracional, l’absurd o màgic. L’espill —real o simbòlic— actua en totes les històries com a frontera entre la realitat i la irrealitat, entre la lògica i l’absurd. Així, hi trobarem éssers que habiten a l’altra banda de l’espill, ombres capaces de rebel·lar-se davant d’un món que consideren injust, éssers mitològics vinguts a una nova realitat —o millor, a una nova irrealitat—, coses que no són el que pareixen en un principi.