La buena suerte

Què impulsa a un home a baixar-se anticipadament d’un tren i ocultar-se en un poble de mala mort? Vol recomençar la seua vida o pretén acabar amb ella? Tal vegada estiga fugint d’algú, o d’alguna cosa, o fins i tot de si mateix, i la destinació li ha portat a Pozonegro, un antic centre huller que ara agonitza. Per davant de la seua casa passen trens que poden ser salvació o condemna, mentre els perseguidors estrenyen el cércol. La perdició sembla estar més pròxima cada dia.

Però aquest home, Pablo, també coneix gent en aquell lloc maleït, com la lluminosa, incompleta i una mica guillada *Raluca, que pinta quadres de cavalls i té un secret. Allí tots arrosseguen algun secret, alguns més foscos i perillosos que uns altres. I alguns simplement ridículs. També hi ha humor en aqueix poble trist, perquè la vida té molt de comèdia. I gent que fingeix ser qui no és, o que oculta el que planeja. És el gran joc de les falsedats.

Un mecanisme d’intriga *hipnotizante revela a poc a poc el misteri d’aqueix home, i en fer-lo ens mostra l’interior del que som, una radiografia dels anhels humans: la por i la serenitat, la culpa i la redempció, l’odi i el desig. Aquesta novel·la parla del Bé i del Malament, i de com, malgrat tot, el Bé predomina. És una història d’amor, d’amor tendre i febril entre *Raluca i el protagonista, però també d’amor per la vida. Perquè després de cada derrota pot haver-hi un nou començament, i perquè la sort només és bona si decidim que ho siga.