Aquest llibre relata l’origen de les residències universitàries femenines a Espanya en el context de l’expansió del primer feminisme i de les seues reivindicacions, que incloïen no sols el dret al vot sinó també l’educació per a les dones, i que va ser protagonitzat inicialment per les feministes anglosaxones des de mitjan segle XIX. En el marc de l’Edat de Plata, les dones espanyoles de les primeres dècades del segle XX, fins a la Guerra Civil, van oferir espais culturals femenins de debat i de circulació d’opinió en un entorn intel·lectual puixant. Bon exemple d’aquesta efervescència va ser la creació de la Residència de Senyoretes en 1915 per a albergar a les joves espanyoles que acudien a la universitat, així com, un any abans, la constitució de l’Acadèmia Teresiana, establida amb finalitats semblants encara que també algunes diferències. L’obra posa en relleu a més no sols el context, inclòs l’internacional, i les condicions del naixement de totes dues residències, sinó la intensa xarxa d’institucions teixida entorn d’aqueixa irrupció col·lectiva femenina en el món intel·lectual espanyol.