Arribada la fi de la seua vida, el noble venecià Carlo Altoviti emprén la redacció de les seues memòries. Traça així la seua pròpia existència en paral·lel amb la història d’Itàlia des de finals del segle XVIII fins a 1855, en els llindars de la unitat del regne.
Novel·la de formació de tints picarescos, romàntics i fulletonescos, apareguda en 1867, és una de les obres majors de la literatura europea.