Llibre de les enrònies

Sovint em debat entre el concret i l’abstracte,
la foscor i la llum, el buit i l’esperança.
I fixe un pensament en un ordre inexacte
mentre faig equilibris al plat de la balança.
No em considere pur ni de lluny circumspecte,
ni mentider ni ingenu, ni tampoc un babau,
sóc noble, clar i lliure, de la vida un esclau,
desconcertat i escèptic en qualsevol aspecte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *