Anuradha Roy torna amb una novel·la intensa i poètica, tenyida d’humor i malenconia, sobre personatges que busquen reconciliar-se amb el seu passat. Ens trasllada fins als peus de l’Himàlaia, escenari que Maya, el personatge central d’aquesta novel·la, ha triat do per començar una nova vida, en un intent desesperat per deixar enrere el dolor d’una terrible pèrdua. Quan Michael, el seu marit, va morir en un accident d’alpinisme, Maya va acceptar ocupar una plaça de professora a la petita escola local d’Ranikhet, un llogaret situat enmig de vessants boscoses. Sis anys més tard, Maya ha trobat certa pau, compassant el seu ritme al tranquil fluir de les estacions, de les gents i dels esdeveniments quotidians. De dia fa classe i de nit ajuda a Diwan Sabih, últim vestigi d’una nissaga aristocràtica que s’extingirà amb la seva mort. Els seus llaços amb ell i amb Charu, una jove camperola a la que ensenya a escriure perquè pugui comunicar-se amb el seu enamorat, semblen bastar per recuperar l’alegria de viure. No obstant això, quan el passat acudeixi a retrobar-se amb ella, Maya descobrirà que cap refugi és prou remot, i aviat es veurà atrapada entre la vida que va voler deixar enrere i la nova llar que lluita per conservar.