Juan Eduardo Cirlot va escriure Nebiros, l’única novel·la en la seua obra, en l’estiu de 1950. Nebiros relata el passeig nocturn d’un personatge pels prostíbuls d’una ciutat portuària, mai nomenada, dins d’un clima dens i aclaparador. Els carrers, els bars, la gent, les prostitutes, són percebuts per un ull que traspassa les fronteres reals per a aconseguir les zones de l’al·lucinació. Les imatges del món exterior es confonen amb els monòlegs interiors del protagonista a través dels quals el lector va agafant una concepció del món, profundament nihilista i abismada en el problema del mal. El nom que dóna títol al llibre és el d’un dimoni i certament infernal és el viatge proposat. La novel·la se situa en una tradició molt concreta, que no és una altra sinó la d’aquella literatura ocupada en el mal, tan ben dissenyada per Georges Bataille.