Paula Quiñones arriba a Azafrán per a localitzar fosses de la Guerra Civil. Res més posar el seu peu coix al poble sent que el cel s’encapsula sobre ella i una goma invisible tira del seu cos per a allunyar-la del seu destí: l’hotel dels Beat, situat al costat d’un cartell en el qual es llig «Azufrón». Aqueix estiu Paula mantindrà correspondència amb Llum, sogra del detectiu Zarco i, juntament amb ell, un dels personatges principals de Black, black, black: li comptarà els seus amors amb David Beato en un bell jardí. També li descobrirà els seus temors respecte a l’existència d’un delator i li relatarà les llegendes familiars que alimenten l’estómac de l’hotel. Mentrestant, Analía, mare de David, cuida amorosament de Jesús Beato, dolç patriarca que acaba de complir un segle, i atén els missatges que aquest li bufa a cau d’orella… I, amb Zarco absent, vivint les peripècies d’Un buen detective no es casa mai, una atmosfera gelatinosa i endogàmica amenaça amb esclafar a Paula. El western expressionista s’enterboleix fins a arribar a l’extrem d’un terror habitat per animals que podrien parlar però romanen muts; una xiqueta que va voler ser cantant i peona caminera; i una famèlica legió, sarcàstica i piadosa, putrefacta i descacharrante, de fantasmagòrics xiquets perduts i dones mortes que reclamen, contra el signe dels temps, «lea despacio…».