Clarissa treballa com a administrativa en la Universitat de Bath i acaba de deixar arrere una relació amorosa. Rafe Solmes, un professor especialista en contes de fades al que coneix superficialment, la convida a la presentació del seu llibre en una llibreria local. Sempre educada, Clarissa accepta, i allí acaba bevent algunes copes de vi de més. Rafe, caballeroso, s’ofereix a acompanyar-la a casa. Al matí següent Clarissa es desperta amb el cos adolorit, sense recordar gairebé res i amb la sospita que ha sigut víctima d’algun tipus d’abús sexual. Però la cosa no acaba ací, perquè a partir d’aquell dia comencen les insistents cridades, notes, compliments i aparicions sorpresa de Rafe. Davant el creixent assetjament i conscient que és difícil denunciar-ho amb èxit, Clarissa decideix portar un diari i acumular proves. I quan la convoquen com a jurat en un judici veu l’oportunitat d’alliberar-se, almenys momentàniament, del seu assetjador. Però el que es jutja és el segrest i violació col·lectiva d’una jove drogoaddicta, i Clarissa no pot evitar establir paral·lelismes entre aquest cas i la situació que està vivint, mentre intima amb un altre membre del jurat que per ventura també oculta algun secret.
