Un llargo silencio, de Francisco Gallardo Sarmiento i Miguel Gallardo, veu de nou la llum quinze anys després de la seua primera edició amb l’afegit de pàgines de còmic i material gràfic complementari d’una història en la qual Miguel reprodueix el relat en primera persona dels primers 31 anys de la vida del seu pare, Francisco, militar republicà, des del seu naixement fins a 1940, quan coneix a la que seria la seua dona.
A Francisco Gallardo li va tocar viure la guerra civil –apunta en el pròleg– «en el bàndol dels quals mai havien tingut, ni tenien res», és a dir, en el bàndol dels quals la van perdre. Després de 40 anys sense dir una paraula més alta que l’altra, va trencar el seu silenci i el seu fill, el dibuixant Miguel Gallardo, va estendre acta i va complementar el text amb il·lustracions, pàgines de còmic, fotografies i documents de l’època; un procés que li va portar deu anys completar i que ara amplia en aquesta nova edició que presenta un format major amb huit pàgines més i passa a tindre tres colors enfront del bitó original.
Miguel Gallardo subratlla que el seu pare va ser «un heroi. No d’aqueixos que salen en les pel·lícules, ni un heroi d’aqueixes novel·les barates que ell guardava en el segon calaix de la seua taula en l’oficina. La seua gesta ha sigut sobreviure, sobreviure per a enamorar-se de la meua mare, perquè el meu germà i jo siguem ací, sobreviure per a fer amics, per a llegir, per a riure… Per a tot això el meu pare es va haver de convertir en una ombra durant molt de temps, i les ombres no tenen veu». I quan Francisco per fi va obrir la boca per a contar la seua història, Miguel va descobrir a l’home que hi havia «darrere de l’ombra».