Alice Hart, de nou anys, es desperta a l’hospital després d’un incendi que ha arrasat la seua casa, li ha arrabassat als seus pares i l’ha deixada muda. El seu únic familiar és l’àvia paterna, June, que dirigeix una plantació de flors en la qual acull a dones que travessen circumstàncies complicades. En l’ambient assossegat i lluminós de la granja, la xica recupera a poc a poc la veu i la confiança en si mateixa mentre es va fent major i aprén el llenguatge de les flors autòctones i els sentiments que aquestes expressen, un temps feliç la placidesa del qual es veurà truncada després d’una traïció i una pèrdua irreparables. Així, als vint-i-sis anys, Alice decideix escapar sense deixar rastre i refugiar-se en un racó del desert central; no obstant això, en aquest paisatge tan espectacular que sembla d’un altre món, i sense la protecció de les flors, se sentirà vulnerable, a la mercè de l’amor d’un home carismàtic i d’un passat que no deixa d’aguaitar-la.